Qui som? El Nàstic. Què volem? La permanència. Com ho volem fer? No en tenim ni idea.

Aquest podria ser un resum del que és avui dia l’equip, un conjunt de futbolistes que volen però no poden, que volen però no saben com fer-ho.
La teoria la tenen ben clara: sortir al camp, competir i guanyar, guanyar perquè no queda cap més alternativa vàlida per sortir del pou. Si portem això a la pràctica, però, la cosa no és tan senzilla. No val sortir al terreny de joc pensant que s’assolirà la victòria simplement per necessitat, perquè al contrari del que diu la classificació sí que tenim un bon equip com per sumar de tres en tres i deixar enrere una situació que, poc a poc, es va convertint en un malson del que costarà Déu i ajuda despertar.

Jugar amb aquest pensament et porta a jugar per inèrcia, i la inèrcia no sempre et dóna el resultat que desitges obtenir, entre altres coses perquè davant hi ha un rival que sí sap al que vol i ha de jugar per guanyar-te els tres punts. La inèrcia mai serà la carta guanyadora. Et permet jugar a ràfegues, a tenir bons minuts de joc i evidentment no tant bons, però el que no et permet és ser constant al llarg dels 90 minuts i això és precisament el que no es pot permetre un equip amb la necessitat extrema de guanyar com és el Nàstic, que sense un estil definit i conduit per la inèrcia solament va ser capaç de sumar un punt contra l’Alcorcón en un partit on només valia la victòria.

Un onze replet de sorpreses

Que el Nàstic no sap al que juga ho evidencien fets com l’onze inicial que va disposar Juan Merino, que va ser incapaç de fer-li un lloc al jugador més resolutiu del planter dins de l’equip que va saltar sobre la catifa del Nou Estadi. Efectivament, Achille Emana va començar el matx assegut a la banqueta davant els gestos d’incredulitat de tots els presents mentre que dins del camp hi tenien cabuda Juan Delgado, Cristian Lobato i el seu germà menor Stèphane, que va ser el millor jugador dels grana en tot el partit.

El preparador gadità va voler donar continuïtat al primer, provar al segon i brindar-li l’oportunitat que es va guanyar al camp del Lugo al tercer per intentar aportar aires renovats a la part ofensiva d’un equip liderat al centre del camp per Luismi Sánchez, Cordero i Sergio Tejera, que finalment sí va arribar al duel.

La inèrcia de la que parlàvem abans i la necessitat d’aconseguir un bon resultat va provocar que el Nàstic arranqués amb força i es mostrés absolutament dominador durant la primera fase del partit, completant uns excel·lents 25 minuts en els que no va donar treva al rival pressionant ben amunt, recuperant molt fàcilment la pilota i imprimint un ritme elevat que el contrari no va ser capaç de frenar.

Amb Lobato i Juan Delgado movent-se principalment per dins per associar-se amb Cordero, el joc dels grana es basava única i exclusivament per la zona central. Ni Mossa ni Daisuke Suzuki, en aquesta ocasió ubicat al lateral dret, van aparèixer per donar amplitud i poder fer mal per les bandes. Amb tot, l’1-0 va arribar en una jugada d’estratègia. Sergio Tejera va executar un lliure directe buscant la posició de Bruno Perone, que de cap va deixar la pilota a la mitja lluna perquè Juan Delgado la enviés al fons de la xarxa.

Com no podia ser d’altra manera, tenint en compte la situació per la que travessa l’equip, en la jugada següent l’Alcorcón va tenir el gol de l’empat en una jugada molt similar que finalment la defensa va aconseguir refusar.

Potser sí que tocava guanyar, van pensar alguns. En els següents minuts, els tarragonins continuaven sent superiors però la sensació era de que poc a poc l’equip visitant s’anava sentit més còmode dins del partit, malgrat que no acabava de trobar la forma d’apropar-se a la porteria de Manolo Reina fins que, en una falta lateral, Marko Babic va aprofitar el refús de la mateixa per enviar un remat a l’esquadra davant el qual el porter malagueny no va poder fer res.
De nou, un error gravíssim va penalitzar les opcions del Nàstic ja que el migcampista serbi es trobava tot sol a la frontal de l’àrea sense la marca de cap jugador local.

Ni convencen ni encerten

L’1-1 va fer molt mal a l’equip local, tot i que l’afició en comptes de xiular va decidir animar als seus per fer-los veure que encara restava tot un món. El cert però, és que des del gol fins al temps de descans l’Alcorcón va ser l’únic protagonista i fins i tot va gaudir de dues bones ocasions per marxar amb avantatge al túnel de vestidors.

Amb aquest panorama Juan Merino va decidir realitzar un doble canvi als primers compassos de la segona part i primer va donar entrada a José Carlos per Cordero i dos minuts després a Achille Emana per Cristian Lobato.

Sobre la gespa, això no va comportar cap canvi significatiu que pogués canviar el devenir del partit. És més, en comptes d’obrir el camp com podia convidar a pensar l’ingrés del jugador format a la pedrera del Sevilla, el joc es va continuar desenvolupant per la zona central sense cap efecte positiu.

No es pot dir però que els tarragonins no disposessin de bones ocasions per desequilibrar novament el marcador. La primera gran acció de la segona part va ser un llançament de lliure directe que Dmitrovic va enviar a córner amb una aturada espectacular.
El porter serbi va ser el millor jugador de l’Alcorcón i ja en el tram final va evitar el 2-1 amb una intervenció encara més important precedida per dos remats frustrats d’Achille i Stèphane Emana. Anteriorment, els dos germans havien protagonitzat una bona combinació que va finalitzar amb el remat desencertat del dorsal ‘30’.

Manu Barreiro, que va entrar per Juan Delgado, i Luismi també ho van intentar sense èxit.

L’allau d’ocasions generades però, haurà servit de poc o res per a una afició que es quedarà amb el resultat final (1-1) i amb la pobre imatge d’un equip que no ha estat a l’alçada del que hi havia en joc. Per moments s’ha vist a alguns futbolistes superats per la situació errant passades i controls fàcils que denoten la manca de confiança que hi ha al vestuari i que Juan Merino haurà d’intentar recuperar al llarg de la setmana per afrontar amb les màximes garanties possibles la visita del Numancia.

Foto: gimnasticdetarragona.cat