Un no va voler i l’altre no va poder. El partit entre el Nàstic i la SD Huesca no serà recordat per ser un dels millors del curs 2016/17 de la Liga123, tot i que, en quant a l’aspecte defensiu es refereix, bé podria servir per adoctrinar a les diferents categories de futbol base.

El conjunt aragonès no va necessitar gaires minuts per donar-se compte que poc o res positiu podria emportar-se del coliseu grana si hagués decidit competir de tu a tu, i va edificar una teranyina infranquejable que el Nàstic no va ser capaç de perforar en el total dels 90 minuts. La nota positiva que ens va deixar el matx va ser que l’equip va deixar la porta a zero després de quallar una de les actuacions defensives més importants de la temporada, si bé tal i com estan les coses es va trobar a faltar més d’ambició per part de Juan Merino a l’hora de realitzar els tres canvis, que no van debilitar a l’equip però tampoc van servir per trobar la solució que pogués derrocar la muralla fortificada dels visitants. La situació classificatòria i la possibilitat de que els rivals més directes poguessin tirar endavant el seus compromisos eren motius suficients com per haver anat a per la victòria.

Mateix onze titular amb la variant de Juan Muñiz

Com calia preveure, el preparador local va voler donar continuïtat a la línea ascendent que venia mostrant l’equip en les tres jornades anteriors i va presentar un equip titular idèntic al que va sortir d’inici a l’Anxo Carro amb l’única novetat de Juan Muñiz per ocupar la posició del sancionat Sergio Tejera. L’asturià va ser l’acompanyant d’un combatiu però poc encertat Miguel Ángel Cordero i d’un omnipresent Luismi Sánchez, que novament va ser un dels jugadors més destacats de l’equip juntament amb Bruno Perone i Daisuke Suzuki, dos autèntics baluards per aturar el joc directe del Huesca en busca dels centímetres de Borja Lázaro.

Com podeu intuir, Merino va repetir el 3-5-2 que tanta solidesa li va donar contra el Lugo però aquesta vegada el rigor tàctic del rival va frenar en sec qualsevol intent d’aproximació a la meta d’un Sergio Herrera que no semblava tenir cap tipus de presa per executar els llançaments de porteria, tota una evidència de les aspiracions que tenia el quadre de Juan Antonio Anquela en aquest partit tot i venir de perdre dos partits consecutius a l’Alcoraz. La seva gran tasca defensiva va privar als migcampistes locals de poder nodrir de pilotes als dos davanters, Manu Barreiro i un Achille Emana que en diverses ocasions es va veure obligat a aparèixer pels costats per tal d’atraure als seus marcadors i obrir així un espai per la zona central que no va ser explotat en cap moment. Que la millor ocasió del partit fos un xut de lliure directe de Juan Muñiz ho diu absolutament tot.

Sense cap pla alternatiu

El gran problema que es va trobar el Nàstic va ser que no va poder desequilibrar ni per la zona central ni per les bandes. Davant la manca d’idees i la incapacitat de Juan Muñiz i de MA Cordero per donar més velocitat al joc i per poder assistir als puntes, l’únic recurs que li quedava era provar de fer mal per les bandes amb els Mossa i Gerard Valentín, que han deixat de ser laterals per convertir-se en carrilers que potenciïn la línea del mig del camp. En un partit on el rival vol guanyar i va a per la victòria, poden ser altament determinants perquè es produeixen més espais i en conseqüència poden protagonitzar més arribades a l’àrea rival. No obstant, en un escenari on el rival renuncia a l’atac i solament es dedica a mantenir l’empat, la seva presencia és pràcticament testimonial. Ni el valencià ni el gironí van ser capaços de superar a Alexander González i a Rakjo Brezancic, que constantment van rebre les ajudes del doble pivot format per Lluís Sastre i Juan Aguilera.

Davant aquest panorama, calia esperar que Juan Merino mogués la banqueta per convertir l’entramat tàctic inicial en un sistema més ofensiu, o si més no diferent, que pogués esquerdar el plantejament defensiu dels visitants. El més lògic hagués sigut substituir a un dels tres centrals per potenciar una de les dues bandes amb Ferran Giner o José Carlos, però el preparador gadità no estava per la labor de brindar-li al Huesca la possibilitat d’endur-se els tres punts i es va limitar a fer un canvi d’home per home en les tres substitucions. Álex López va entrar per Manu Barreiro i en un minut va formar la dobleta atacant amb Juan Delgado, que va ocupar el lloc de Juan Muñiz enrederint així la posició d’un Achille Emana que amb aquesta variant va acabar de desaparèixer. De fet, va ser l’últim jugador en sortir del terreny de joc per brindar-li 15 minuts a Ikechukwu Uche.

Cap dels tres canvis va canviar absolutament res, ni el sistema ni la manera de jugar-li al rival. Els grana van estavellar-se una vegada rere l’altre contra la defensa blaugrana –ahir amb la samarreta de la creu- i van ser incapaços de crear cap ocasió de perill, la qual cosa sí va aconseguir el Huesca en l’última jugada del partit en la que Vinícius Araujo va posar a prova els reflexos de Manolo Reina. Si aquest empat ha sigut un pas enrere ens ho dirà la visita al camp del Levante, el líder de la categoria.

Foto: gimnasticdetarragona.cat