Si transferim la idea de la fusió a la vida real, més concretament al futbol, hi ha la possibilitat que dos clubs es posin d’acord per unir les seves forces i crear una nova entitat més potent esportiva i econòmicament que sigui capaç de ser viable i pugui lluitar per cotes més ambicioses de les que mai havien pogut imaginar.

Aquest és el cas de l’UCAM Murcia, que neix al 2011 de la unió entre l’UCAM FC i el Costa Cálida CF, dos equips fundats amb idees completament diferents però que han sigut capaços d’adjuntar doctrines per tal d’aspirar a ser un referent a la regió de Múrcia, inclús per sobre de l’històric Real Murcia, que està sent incapaç de sortir del pou de la Segona Divisió B.

El club universitari va néixer al 1999 amb l’objectiu de mantindre un bloc competitiu que fes que la secció universitària de futbol de la Universidad Católica San Antonio aconseguís bons resultats en els campionats universitaris d’Espanya i, a més, que es convertís en una font important per propagar els valors de la Universitat mitjançant l’esport.

Per la seva part, el Costa Cálida és un club com qualsevol altre que neix amb la finalitat de competir a les categories territorials i nacionals del futbol estatal.
Després de passar per diverses etapes, ambdues entitats es decideixen a fusionar-se i crear el que avui coneixem com l’UCAM Murcia, que va donar el salt a la categoria de bronze aprofitant la vacant que deixa l’Orihuela.

L’equip murcià, però, no aconsegueix la permanència i baixa a la Tercera Divisió per retornar-hi immediatament i firmar una temporada de somni que finalitza amb l’històric ascens a la Segona Divisió A, després de derrotar al Real Madrid Castilla a l’eliminatòria de campions.

Enguany lluita per mantenir la categoria i començar a escriure la seva pròpia història al futbol professional.

De més a menys i canvi d’entrenador

En les primeres jornades del nou curs de la Liga123, l’UCAM Murcia va mostrar-se com un equip sòlid, ferm i intens al que costava horrors marcar-li un gol.
Exceptuant la derrota contra el Real Zaragoza en la primera data del campionat, el seu inici va fer presagiar que estàvem davant un altre nouvingut que, mogut per l’il·lusió de la nova categoria, podria seguir l’exemple del Sevilla Atlético o el d’un Reus Deportiu vingut a menys en les últimes setmanes.

Després de perdre a La Romareda, el conjunt murcià va encadenar set partits sense perdre amb cinc empats, una victòria de prestigi al camp del Real Valladolid i una golejada d’escàndol contra l’Almería (4-0) que va suposar el punt més àlgid al que ha arribat fins ara.

A partir d’aquí, el quadre universitari va anar perdent gasolina i va viure una ratxa de sis partits sense poder assaborir el triomf. La victòria per la mínima a Vallecas semblava que podria suposar un punt d’inflexió perquè pogués reconduir la seva trajectòria, però el cert és que dels cinc següents compromisos solament en va poder guanyar un, i això va provocar la destitució de José María Salmerón, que sempre serà recordat com l’entrenador de l’històric ascens, després de la dura derrota a l’Alcoraz per 5-2.
El seu predecessor és l’ex entrenador de la UD Almería, Francisco Rodríguez. De moment, el tècnic andalús solament ha dirigit un partit al capdavant de la banqueta murciana i aquest es va resoldre amb un empat sense gols al feu de l’Alcorcón.

La Condomina perd força

El gran problema que està tenint l’UCAM Murcia és que està sent incapaç de fer de la mítica Condomina un fortí com anteriorment havien aconseguit el Real Murcia i el Ciudad de Murcia, que en el seu dia es va convertir en el segon equip de la regió i es va quedar a un pas de l’ascens a la lliga de les estrelles abans de canviar de ciutat i transformar-se amb aquell Granada 74 que tots recordareu i que va passar, sense cap tipus de transcendència, per les nostres vides.
El cert és que en els compassos inicials de la temporada, els blaus si van aconseguir que el seu estadi fos infranquejable amb una victòria i tres empats, que no és un gran registre, però sempre és més positiu sumar que no fer-ho.

Les coses es van començar a torçar a partir del següent partit que van jugar com a local davant el Reus Deportiu (0-2), un partit que ha donat peu a una dinàmica de quatre derrotes en cinc partits. L’única victòria que han aconseguit en aquest temps va ser contra el Numancia, tot i que en el mateix dia que es presenta aquest text reben al líder de la categoria, el Levante, en un duel aplaçat. Si agafem els resultats a casa i els unim als que està treient a domicili la resolució és la següent: penúltim classificat amb 19 punts.

Dins d’aquest panorama, hi ha una sèrie de futbolistes que estan destacant per sobre de la resta, i és en ells i en els teòrics fitxatges que han d’arribar durant el mercat de traspassos com ha sigut el cas de l’antic extrem del Betis Cedric Mabwati, en els que hi ha dipositades les esperances de poder celebrar la permanència un cop finalitzi la fase regular de la competició.

Dins d’aquest grup cal destacar a un debutant com és el lateral esquerre Juan Góngora, els migcampistes Nono i Jesús Imaz, els extrems Tito Ortíz i Vicente Pérez (ex Nàstic) i els davanters Natalio Lorenzo (2 gols) i Jona Mejía (4 gols).

Primer i únic onze de Francisco al capdavant de l’UCAM Murcia.

Foto: UCAM Murcia