Bruno Perone en la seva etapa com a jugador del QPR del futbol anglès.

Del Esporte Clube Noroeste al Nàstic, del primer pas futbolístic a l’últim però havent passat per un enorme quantitat de destins d’entre els quals solament ha estat més d’una temporada en una ocasió. Amb Bruno Perone (São Paulo, 6 de juliol del 1987) ens fem la lògica pregunta de per què no ha sigut capaç d’assentar-se en cap dels catorze equips en els que ha militat al llarg de la seva carrera professional, que serien quinze si al 2014 no hagués decidit tornar a la disciplina del Tombense Futebol Clube per defensar els colors que ja havia vestit a la 2010/11. Repassant el seu recorregut, un pot descobrir clubs de futbol insospitats com el Mirassol Futebol Clube, l’ Associação Desportiva Recreativa e Cultural Icasa, l’ABC Futebol Clube (Brasil), el Kerala Blasters (India) o el Wilmington Hammerheads de la USL Pro dels EEUU. No tots són però equips desconeguts pel públic general, doncs en el seu expedient també consta el seu pas pel CD Xerez i fins i tot per la Premier League de la mà del Queens Park Rangers, tot i que va ser la seva etapa al conjunt andalús la que avui li dóna l’oportunitat de jugar a Tarragona. El Club Gimnàstic ja té nou central.

El nou jugador grana va estar només una temporada a Chapín, escenari màgic per tots els nastiquers, i ho va fer de la mà del que actualment és el director esportiu del club, Emilio Viqueira, sota les ordres del ja ex entrenador Vicente Moreno. El fet d’haver coincidit amb tots dos ha sigut un factor important perquè pogués estar a prova durant les darreres setmanes, tot i que finalment ha sigut el nou tècnic Juan Merino qui ha donat llum verda al seu fitxatge. El segon factor i el més important per a la parròquia tarragonina són les seves condicions futbolístiques, doncs a priori ha de solucionar dues de les carències més visibles que ens ha deixat l’eix de la defensa des de l’inici de la temporada.

El tret més destacable de Bruno Perone són els seus 1,92 cm d’alçada que el converteixen en un especialista en el joc aeri, assignatura en la que enguany els centrals estan deixant molt que desitjar tant en l’aspecte ofensiu com sobretot en el defensiu. D’altra banda, el brasiler també té la virtut de saber treure la pilota des del darrera i això ha de ser un plus per veure una millora en el joc de l’equip, doncs de tots els centrals que el Nàstic té en nòmina solament Mohammed Djetei és capaç d’avançar amb l’esfèric als peus. Les seves condicions i la falta de contundència de tots els que han anat passant per l’eix de la defensa provoquen que el jugador paulista pugui entrar directament en el primer onze inicial de Juan Merino, a falta de conèixer si ho farà acompanyat per un o dos defenses centrals.

La convocatòria del mateix Djetei  per disputar la Copa Àfrica amb la selecció del Camerun i la més que possible sortida d’Albert Lopo, deixaran a Bruno Perone com el quart central de la plantilla juntament amb Xavi Molina, Daisuke Suzuki i Iago Bouzón, tot i que com hem mencionat en el paràgraf anterior en principi passarà per davant de tots els seus competidors sempre i quan respongui al que s’espera d’ell. Si compleix i dóna la solidesa que li falta a la parcel·la defensiva, jugadors com el de La Canonja o l’ex internacional japonès es poden veure beneficiats i és possible que puguin arribar al nivell que van demostrar en la segona volta de la passada temporada. El futur més immediat del club pot estar en part en aquest futbolista que espera trobar el seu lloc al món en el catorzè intent.