COMPARTIR

Per a un equip petit, humil i modest com el Rayito, baixar a la Segona Divisió suposa un dur revés esportiu i econòmic del qual és molt difícil que es pugui recuperar si és que no aconsegueix retornar immediatament a la màxima categoria. Per aconseguir-ho hi ha dos camins, el de la regeneració i el de la continuïtat, i el conjunt de Vallecas ha elegit el segon amb tot el que això pot comportar-li en un futur. A part dels evidents dubtes que pot comportar apostar per un equip que no va ser capaç de firmar la permanència per competir a la sempre igualada divisió de plata, el seu cost pot girar-se en contra amb unes conseqüències fatals perquè els ingressos econòmics disminueixen i en conseqüència el seu pressupost, per la qual cosa és pot dir que l’entitat està vivint per sobre de les seves possibilitats tot i l’ajuda monetària que li facilita la LFP per alleugerar el descens. Passi el que passi al juny, sembla evident que el club està destinat a viure una renovació pràcticament total que rejoveneixi l’equip i que ompli de gana el vestuari del que se’ns dubte és un dels clubs més estimats del nostre futbol.

Plantilla a cost zero

El fet de que el Rayo hagi apostat per donar continuïtat al planter que ha baixat de Primera li ha impedit poder invertir una part dels beneficis que ha anat acumulant en la seva estància a la màxima categoria en tres o quatre reforços que haguessin pogut ajudar a elevar el nivell de l’equip. Els únics futbolistes que s’han incorporat a la disciplina rayista han sigut els que el club tenia a préstec més quatre jugadors que han arribat cedits. En el primer cas destaquen Johan Mogica (Real Valladolid), Diego Aguirre (Real Oviedo), Álex Moreno (Elche CF) i Lass Bangoura (Stade de Reims), mentre que en el segon apareixen els següents noms: Paulo Gazzaniga (Southampton), Pablo ÍIñiguez (Villarreal), Bruno Zuculini (Manchester City) i Franco Cristaldo (Boca Juniors). Per la seva part, Ernesto Galán (CD Mirandés) ha arribat com a agent lliure.

L’ombra de Paco Jémez és molt allargada

De moment, la temporada del Rayo Vallecano ja s’ha cobrat la primera víctima: José Ramón Sandoval. L’entrenador de l’últim ascens ha sigut recentment destituït per culpa dels mals resultats i de la seva proximitat a les places de descens. El discurs del preparador madrileny xoca per complet amb el del seu antecessor i per tant amb els hàbits i la filosofia de joc amb la que han conviscut la majoria dels futbolistes que formen la plantilla del present curs. A més, els diferents casos que ha protagonitzat amb alguns dels jugadors del planter com Piti Medina o l’ex grana Miku ha provocat que la seva relació amb el vestuari no hagi sigut la més adequada per tirar endavant el projecte.

La unió i la confiança són dos requisits imprescindibles per poder triomfar, i a Vallecas aquestes dues coses han brillat per la seva absència. Solament així es pot explicar la pèssima campanya que està realitzant un equip que té l’aspiració, i també l’obligació, de lluitar per l’ascens. Trobar un perfil d’entrenador similar al de Paco Jémez hagués sigut el gran triomf de l’estiu pel conjunt de la franja vermella.

Amb marge de millora

Per plantilla no serà, doncs el Rayo compta amb una col·lecció de futbolistes de qualitat i experiència encapçalats per l’alemany Patrick Ebert i l’incombustible Roberto Trashorras, que als seus 35 anys és l’únic jugador capaç de donar sentit al joc del seu equip. Sense anar més lluny, al partit dels 1/32 de final de la Copa del Rei que va enfrontar al conjunt madrileny amb el Nàstic, el gallec va sortir al segon temps per canviar per complet la decoració d’un partit que fins aleshores havia estat controlat pel conjunt tarragoní.

Tornant al tema que ens ocupa, per si fos poc, la davantera rayista està formada per noms com els de Lass Bangoura, Álex Moreno, Manucho, Javi Guerra i els ja mencionats Piti i Miku.  En definitiva, molt de gol per a un equip que no obstant es dessagna per la gran quantitat de gols que encaixa i que equilibra la comparativa respecte als que és capaç de marcar (19 v 20).

Aquest és el principal problema al que ha de trobar una solució el nouvingut Rubén Baraja, una aposta personal del director esportiu Ramón Planes després de que ambdós coincidissin el passat curs al Martínez Valero d’Elche. De moment, l’ex ídol valencianista les ha vist de tots colors: va perdre en el seu debut al camp del Lugo, després va empatar contra un equip a l’alça com el Huesca i en el darrer partit va aconseguir la seva primera victòria al derbi contra l’Alcorcón. El proper resultat és una incògnita.

79076

Foto: laliga.es

 

 

Comentaris

wpDiscuz