En plena reacció grana, la visita al Nuevo Carlos Tartiere suposa un contratemps que ràpidament es converteix en un repte majúscul a causa dels darrers resultats que ha obtingut el Nàstic a la capital asturiana. El Templo és un dels estadis que estan a la llista negra del conjunt tarragoní al costat d’altres escenaris com el Nuevo Arcángel, el Martínez Valero, el Ciutat de Valencia, o el Nuevo José Zorrilla, escenaris on no guanya des dels temps d’Hannibal Lecter o on directament no ha guanyat mai. En aquest cas, el seu últim gran resultat al camp del Real Oviedo es va produir ara fa catorze anys en un partit on els homes llavors dirigits pel paraguaià Carlos Diarte es van imposar amb els gols d’Ángel Cuéllar i Dani Marín, que des del punt de penal va rubricar una victòria que per desgracia no va servir per evitar el descens en l’última jornada.

En aquella ocasió, el duel entre asturians i tarragonins es va produir en la penúltima data del campionat i les coses semblaven estar decidides ja que el Levante depenia exclusivament d’ell mateix com així va succeir. Enguany, la visita a la capital del Principat arriba en un moment de la temporada on evidentment no hi ha res decidit i en el que un triomf sí que podria ajudar al Nàstic a sortir de les places de descens com així ho va assegurar Vicente Moreno a la roda de premsa prèvia al xoc. La recompensa és massa gran com per no intentar-ho.

Si funciona, millor no tocar-ho

En els tres partits que ha guanyat el Nàstic, que a més són tres dels últims quatre, Vicente Moreno ha encertat de ple en apostar pels jugadors de més qualitat que té a la plantilla formant un centre del camp capaç de manar i de jugar sobre la gespa. El dia que va canviar la seva proposta, i en conseqüència l’ambició de l’equip, va perdre al camp del Reus. Està comprovat que l’equip no pot jugar amb dos futbolistes de tall defensiu perquè després, a l’hora de fer circular la pilota i de tirar cap endavant, les dificultats són màximes i l’únic recurs útil és el del joc directe en busca del davanter de torn. Evidentment, no sempre funciona.

El Nàstic més reconegut d’enguany és aquell que ajunta a la sala de màquines a un pivot, dos mig centres i un interior. Dit d’un altre manera, el Nàstic més reconegut és aquell que ajunta a Lévy Madinda, Sergio Tejera, Juan Muñiz i Cristian Lobato/Miguel Ángel Cordero. Independentment de si es juga a casa o a domicili, l’equip que ha de saltar al terreny de joc ha de comptar amb aquets futbolistes per poder augmentar les seves opcions de victòria. De fet, no seria descabellat pensar que aquesta vegada puguin jugar aquets cinc jugadors en el mateix equip titular perquè Ferran Giner, que darrerament ve sent titular a la banda esquerra, va jugar els 90 minuts del partit de Copa del Rei contra l’Alavés.

Ara bé, els onzes titulars d’aquestes últimes jornades i gairebé de tot el que portem de campanya han estat influïts per les diferents baixes amb les que ha tingut que lidiar Vicente Moreno. Pel desplaçament a Oviedo però, el preparador valencià compta amb tots els efectius a la seva disposició després de que Álex López hagi deixat enrere els seus problemes al turmell i de que Xavi Molina hagi complert amb el seu partit de sanció. Per tant, les opcions del tècnic són infinites, tot i que les úniques variants respecte a l’últim compromís de lliga davant el Cádiz podrien ser les de Ikechukwu Uche i Jean-Luc Assoubre, dos jugadors capitals en el triomf contra el conjunt andalús.

L’Oviedo, amb l’onze de gala

El conjunt asturià torna al Nuevo Carlos Tartiere amb l’objectiu de tornar a guanyar i d’oblidar la dura derrota al camp de l’Alcorcón davant un rival que no havia marcat més d’un gol en cap dels quinze partits anteriors. Tot i els dubtes d’Edu Bedia, David Rocha i Héctor Verdés, és molt probable que Fernando Hierro pugui comptar amb el seu millor onze que inclou a aquets dos últims futbolistes.

“ | EL RIVAL: Real Oviedo «Com a casa, a cap lloc» http://bit.ly/2fZW6Xh”.

La gran temporada dels blaus està recaient en la mística del seu estadi, on només han perdut un partit. La seva reputada afició, que ha patit durant molts anys las misèries del futbol més modest per els camps de Tercera Divisió i Segona B, és el pilar fonamental que provoca els bons números que presenta el seu equip quan juga com a local.

Possibles alineacions.
Possibles alineacions.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz