L’última temporada en la que el Cádiz va militar a la Segona Divisió (2009/10), Pep Guardiola encara entrenava al FC Barcelona, Raúl González continuava marcant gols amb el dorsal ‘7’ del Real Madrid, el Valencia es classificava per jugar la UEFA Champions League i el CD Xerez gaudia d’una temporada històrica a la Primera Divisió. Dit això, sembla que hagin passat vint i no set anys abans de que el conjunt andalús hagi pogut tornar a la categoria de plata, a la que ha estat el seu hàbitat natural durant la seva centenària història. Les 34 temporades que ha militat a la segona divisió del futbol estatal així ho confirmen, així com la seva reputada afició i l’ambient màgic que es respira al Ramón de Carranza.

En tots aquets darrers anys en els que el club ha navegat pel futbol semi professional ha treballat de valent per tornar al lloc que li correspon. No en va, en cinc de les sis campanyes que ha estat a la categoria de bronze s’ha classificat per disputar els play-off d’ascens, sent campió de grup en dues d’aquestes ocasions i quart en les tres restants. Sortir del pou de la Segona B no és una tasca senzilla, i el Cádiz CF és probablement el millor exemple.

Arribar i moldre

En les darreres temporades ens estem acostumant a que els nouvinguts a la divisió de plata aterrin a la categoria sense cap tipus de complex davant els equips ja consolidats o els històrics que estan de passada. Des del miracle de la SD Eibar –dos ascensos consecutius-, sempre hi ha algun conjunt que procedeix de la Segona B que rendeix per sobre de les seves possibilitats o per sobre del que cabia esperar a principis de temporada. Si la va succeir al Llagostera, li va succeir al mateix Nàstic i enguany aquest fet s’ha vist potenciat pel rendiment que estant donant tres de les quatre novetats que presenta la Liga 123. Si hem destacat la carta de presentació del Sevilla Atlético i del Reus Deportiu, hem de fer el mateix amb aquest Cádiz d’Álvaro Cervera.

L’autèntic submarino amarillo està disposat a lluitar per tot. La permanència és el seu objectiu primordial -+5 sobre el Mirandés-, però si hi ha la possibilitat de somiar en fer alguna cosa més doncs evidentment no ho desaprofitarà. L’inici de temporada és esperançador, doncs des de la 7º posició pot presumir de comptar amb la meitat dels punts que s’han disputat en les 15 jornades que portem del curs. A més, la 3ª plaça del filial del Sevilla provoca que ara mateix estigui en condicions de disputar la promoció d’ascens.

El fortí del Ramón de Carranza

El bon moment pel que travessa el Cádiz només es pot explicar observant les seves actuacions al seu estadi, on el suport de l’afició suposa sortir sempre amb un gol d’avantatge. Dels vuit partits que s’han jugat en territori gadità, només un no ha superat la xifra de 10.000 espectadors. Els números més alts d’assistència s’han donat en la segona i la setena jornada amb la visita del RCD Mallorca i el Real Oviedo. En ambdues  ocasions, el Carranza ha congregat a més de 16.000 assistents.

En quant als números com a local, el conjunt groc només ha perdut un partit, precisament davant el quadre asturià. Els altres compromisos els ha resolt amb quatre victòries i tres empats, és a dir, amb 15 dels 21 punts que marca la classificació. La diferència respecte als números que presenta com a visitant és abismal, ja que lluny de casa només ha sumat 6 punts amb una victòria, tres empats i tres derrotes.

Un vestuari pràcticament nou

Quan les coses funcionen és millor no tocar res, però la direcció esportiva del Cádiz ha desafiat a la llei universal del futbol i molt probablement de la vida dissenyant un planter amb moltíssimes novetats que pugui garantir, com a mínim, la continuïtat a la Segona Divisió. Juan Carlos Cordero, màxim responsable de la secretaria tècnica que va arribar de la mà de Quique Pina avalat per la seva gran tasca amb el Granada, ha tingut la difícil missió de buscar setze futbolistes per completar una plantilla que ha perdut la presència de deu dels jugadors que van aconseguir l’ascens la passada campanya.

Entre tots els fitxatges que han arribat en el passat mercat estival, el que millor rendiment està donant és Alfredo Ortuño (UD Las Palmas). El davanter murcià ha marcat 8 gols en 14 partits i a part de ser el màxim golejador de l’equip és el tercer artiller més efectiu del campionat només per darrera de Joselu i Roger Martí, que han marcat 9 i 10 dianes respectivament. Altres reforços a destacar són els de Aitor García (AD Mérida), Eddy Silvestre (Real Murcia), Nico Hidalgo (Juventus) i  Khalifa Sankaré (Asteras Tripolis). Tots ells estan tenint una participació activa en un Cádiz que segueix comptant amb algunes peces fonamentals de l’ascens com el central Aridane Hernández, els migcampistes Abel Gómez, Sergio Mantecón i Carlos Calvo i el davanter campió de la Eurocopa 2008 amb la selecció espanyola Dani Güiza.

L'onze tipus del Cádiz CF.
L’onze tipus del Cádiz CF.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz