Hi ha partits que es decideixen per errors, per encerts, per accions individuals, per accions col·lectives i inclús per la sort, la fortuna i la desdita, però el millor derbi de la història entre el Reus Deportiu i el Club Gimnàstic s’ha decidit per l’expulsió tant clara com merescuda de Xavi Molina només arrancar la segona part. La doble amonestació que ha vist el central de La Canonja ha desnivellat un partit força igualat en el primer acte i que es podia preveure que s’acabaria decidint per un petit detall, com per exemple amb una acció a pilota aturada o amb un contraatac. Finalment, ha sigut d’aquesta última manera com el conjunt reusenc ha canviat la història recent del derbi del Camp de Tarragona gràcies a una jugada protagonitzada per dos futbolistes formats al planter del rival com són Alberto Benito i Fran Carbià.

Protegir abans que crear

Al llarg de la seva carrera professional, tant com a jugador com a entrenador, Vicente Moreno ha estat present en moltíssims enfrontaments entre equips de la mateixa ciutat, província o municipi. Aquesta circumstància, que tranquil·lament podem etiquetar amb la paraula experiència, li serveix per saber de primera mà que aquets partits no són 90 minuts més, sinó que a més a més aglutinen una simbiosis entre sentiments i passió que creen un nexe d’unió especial entre el vestuari i l’afició.

Molt probablement hagi estat per això que l’entrenador valencià hagi apostat per dotar de més múscul al centre del camp amb la presència de Wilfreid Zahíbo, que venia de realitzar una gran actuació en el darrer compromís davant el Getafe. La seva titularitat ha impedit veure a Cristian Lobato i per tant al Nàstic més creatiu que tant ens va agradar en la primera part al camp de l’Alcorcón i durant els 90 minuts del duel contra el Mirandés. L’aposta del tècnic ha sigut evident, protegir la zona d’influència per evitar que el Reus pogués dominar el control del matx amb absoluta llibertat.

En certa manera, el plantejament ha arribat a funcionar. És cert que el conjunt de Natxo González a trobat moltes oportunitats aprofitant els refusos originats per la defensa visitant que han acabat gairebé sempre a la zona frontal de l’àrea on les ajudes dels atacants sempre han arribat tard. En aquesta fase del xoc, Ramón Folch i Jorge Díaz han sigut els primers en poder obrir la llauna amb un remat que ha marxat fora dels dominis d’un Stole Dimitrievski que fet la seva primera gran intervenció per negar-li el gol a l’extrem uruguaià. El gran problema però, ha sorgit a partir de l’equador del primer temps quan els grana han assumit el timó del partit. Daisuke Suzuki i Xavi Molina s’han fet un fart de passar-se la pilota mentre que Sergio Tejera s’ha tingut que trencar el cap davant les poques línies de passades que permès el rival, i és aquí on la presència de Zahíbo limita les transicions ofensives de l’equip evitant que la pilota pugui circular amb més fluïdesa cap a posicions més avançades.

La posició principal de Lévy Madinda tampoc ha ajudat a que el Nàstic pogués obrir el camp davant la confluència de gent que ha habitat el centre del camp. El gabonès no és ni de bon tros el jugador més perillós per poder amenaçar el carril dret, i això ha permès a la defensa local poder viure de forma més còmode tenint que tapar només la banda esquerra on sí han aparegut Mossa i Ferran Giner. L’actitud, l’esforç i la lluita no han faltat en cap moment, però sí els mitjans per fer arribar amb més claredat a la porteria d’un Edgar Badia que només s’ha vist amenaçat per un fort remat d’Álex López que ell mateix ha desviat i per un lliure directe de Juan Muñiz que ha marxat fregant el travesser.

Condicionats per la inferioritat numèrica

Després de comprovar les dificultats que estava trobant la sala de màquines per fer arribar la pilota als davanters i les tres targetes grogues que han vist Xavi Molina, Wilfried Zahíbo i Lévy Madinda, cabia esperar que Vicente Moreno introduís alguna variació al temps de descans per intentar reescriure el guió del partit. No ha sigut així perquè com és costum ha volgut esperar a que transcorreguessin els primers cinc/deu minuts de la segona part per acabar de decidir quin havia de ser el canvi més idoni per poder anar a per el partit, però avui li ha sortit creu.

L’expulsió de Xavi Molina, que ha vist la segona targeta groga per derrocar a David Querol quan ja l’havia superat per quedar-se tot sol davant Dimitrievski, ho ha condicionat absolutament tot. El Reus ha començat a fer-se amo i senyor del partit mentre que el Nàstic s’ha anat desdibuixant i perdent sobre la gespa del Nou Estadi Municipal, sobretot quan ha encaixat l’1-0 de Fran Carbià en un contracop on Alberto Benito ha disposat un magnífic centre lateral perquè el tarragoní hagi pogut batre al porter macedoni.

A partir d’aquí, el conjunt grana s’ha vist superat en tot moment per la bona tasca col·lectiva que ha efectuat el Reus. Ni l’entrada de Jean-Luc ni la de Ikechukwu Uche han servit perquè l’equip trobés la manera d’apropar-se amb perill a la porteria d’Edgar Badia. Els constants 2×1 que ha provocat la defensa roginegre i els símptomes de fatiga que han mostrat els jugadors en la recta final del matx han sigut els factors més determinants per evitar que els de la capital del Baix Camp hagin hagut de patir per mantenir el seu avantatge mentre han errat tres ocasions claríssimes per marcar el gol de la sentencia davant un immens Dimitrievski que ha salvat una golejada segura.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz