El Reus Deportiu ha tardat més de 100 anys en tastar el sabor del futbol professional desprès d’estar deambulant tota la seva història pels camps més modestos del territori. El fet de poder jugar a la Liga 123 suposa una fita de gran magnitud per a un club que històricament és de Tercera Divisió, on ha jugat 30 temporades per les 9 que ha disputat a la Segona B. L’ascens a la divisió de plata té encara més mèrit si tenim en compte que a finals dels anys 90 l’entitat naufragava per les categories regionals, més concretament a la Primera Catalana (1995/98).

Un cop van aconseguir sortir del pou, els roginegres van viure durant els següents anys entre la quarta i la cinquena categoria del futbol estatal i no va ser fins al curs 2010/11 quan van celebrar el seu darrer ascens a la Segona B, ja que en les temporades posteriors va aconseguir madurar i consolidar-se al GIII fins que va aconseguir disputar dos play-off d’ascens consecutius, en el primer va caure eliminat a les primeres de canvi pel Racing de Ferrol i en el segon va assolir l’històric ascens a la Segona Divisió després de derrotar i de golejar al Racing de Santander en la primera eliminatòria dels campions. L’entitat del club, l’escassa massa social i el fet de viure a l’hombre del seu rival provincial han sigut tres dels factors que expliquen per què el Reus, amb el suport incondicional de Joan Oliver i Jorge Mendes, ha tardat tants i tants anys en arribar a la LFP, i ara que ho ha aconseguit espera quedar-se per molt de temps.

Inici d’ensomni  

A diferència del que molts podien pensar quan es va fer el sorteig del calendari del nou curs 2016/17, el Reus està demostrant que aquesta categoria no entén de debutants, principiants o novells, el que prefereixin. La inèrcia positiva amb la que ha aterrat a la Segona A l’ha portat a ser l’autèntic equip revelació d’aquest inici de temporada com així ho confirmen les 11/14 jornades que ha estat coqueteja’n amb la zona de promoció i inclús amb les places d’ascens directe a la Primera Divisió. Una bogeria.

En les últimes dates, l’equip s’ha topat amb el sorprenent Huesca de Juan Antonio Anquela, amb el líder indiscutible del campionat, el Levante, i amb un necessitadíssim Alcorcón que li han fet veure la dura realitat del campionat. Aquestes tres derrotes però, no deixen en l’oblit els 20 punts que ja tenen al sarró i que li serveixen per seguir apostant pel treball que han realitzat fins ara sota la direcció de Natxo González, l’arquitecte principal de l’avellana mecànica.

Ramón Folch, l’alma mater

Si hi ha un jugador que està destacant en el conjunt reusenc per sobre de la resta, aquest és Ramón Folch. L’ex futbolista del Conquense va arribar al Nou Municipal ara fa quatre temporades i a dia d’avui no només és el primer capità sinó que també és el líder de l’equip tant dins com fora del terreny de joc. El dorsal ‘8’ dels roginegres és un migcampista organitzador que s’encarrega de que la sala de màquines estigui sempre operativa. La quantitat de pilotes que és capaç de recuperar només és equiparable a la quantitat de passades encertades que aconsegueix en cada partit. El jugador nascut precisament a Reus, és l’exemple més clar del que és aquest vestuari: compromís, esforç i dedicació en cada partit, en cada entrenament.

Evidentment, Ramón Folch no és l’únic element a tenir en compte en l’equip de la capital del Baix Camp. En defensa, Jesús Olmo és l’autèntic líder de la muralla que partit rere partit s’encarrega de protegir la porteria defensada per Edgar Badia. Al centre del camp, l’ex del Leganés Jorge Marimón i el veterà Aritz López Garai són els complements perfectes per acompanyar al capità. En atac, Alfredo “Mayor” i Fran Carbia estan sent els encarregats de rubricar el gol amb 3 i 5 dianes respectivament, mentre que Edgar Hernández i el nigerià Chrisantus són els altres dos davanters que són capaços de marcar la diferència.

77902

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz