Portada Actualitat Cròniques Qüestió de confiança (1-0)

Qüestió de confiança (1-0)

Juan Muñiz brinda la primera victòria al Nou Estadi

751
0
COMPARTIR

Els canvis mai són fàcils, menys quan algú es veu obligat a abandonar la que ha sigut la seva casa durant més de 15 anys, el lloc on ha crescut com a futbolista i com a persona. La família, els amics, la gent del club… totes les persones que l’han acompanyat pràcticament des de que era un nen que no sobrepassava la primera dècada de vida han de quedar enrere perquè algú així ho ha decidit, un algú amb plens poders però sense cap motiu convincent. La vida del futbolista és així, un dia estàs en un lloc i al dia següent estàs en un altre. No podem oblidar però, que els futbolistes també són persones i que els canvis els afecten com a qualsevol altre mortal. El fet d’haver d’abandonar el seu hàbitat natural per primera vegada no els hi resulta una tasca gens fàcil d’acceptar, tot i que al final han de mirar pel seu futur professional i per el de la seva família.

Un dels molts jugadors que han tingut que viure aquesta complexa situació és Juan Muñiz, qui ha tingut que travessar una etapa força complicada, la pitjor de la seva carrera, havent de marxar de Gijón després de que Abelardo Fernández decidís que no era apte per jugar a la Primera Divisió. Això li va generar tal desconfiança en si mateix que inclús amb el canvi d’aires i l’arribada a Tarragona va ser incapaç de recuperar el gran nivell que havia demostrat la temporada anterior (3 gols i 5 assistències).

Enguany, l’absència d’alguns dels líders del vestuari i la sortida de jugadors com José Naranjo o Achille Emana han provocat que l’ex jugador del Sporting hagi donat tres passos endavant per convertir-se en un dels líders del Nàstic i del seu ressorgiment. La confiança de Vicente Moreno ha sigut clau perquè això hagi sigut impossible, com també la voluntat per triomfar que ha demostrat el jugador. Abans se’l veia únicament com un recurs per les accions a pilota aturada, però ara és un element imprescindible en totes les facetes del joc. En defensa mostra caràcter, lluita i persistència mentre que en atac aporta qualitat, pausa i gol, molt de gol. De moment ja ha anotat 4 gols, l’últim el que ha marcat de lliure directe –ja emporta tres- per tombar a l’imbatut Getafe de Pep Bordalás.

Juan Muñiz i Nàstic, vides paral·leles

Tant l’asturià com l’equip venien demostrant una clara millora respecte al que havia sigut el seu inici de temporada. Cert és que individualment, el jugador ja havia deixat alguns detalls que convidaven a pensar que enguany podia ser una peça fonamental en un Nàstic al que avui se l’ha vist jugar amb tota la confiança del món desprès d’alliberar-se de tots els seus mal gràcies al triomf al camp del Mirandés.

Jugar sense la pressió de seguir buscant la primera victòria li ha valgut al conjunt de Vicente Moreno per sortir amb les idees més clares que mai. La seva prioritat havia de ser mantenir la porteria a cero i així ho han fet amb una actuació defensiva descomunal cimentada en el gran partit que ha realitzat la parcel·la defensiva, destacant la figura de Mossa i d’un Wilfried Zahíbo que ha completat el “seu millor partit” amb la samarreta grana. Els dos han sigut tot un baluard en el joc aeri i han plantat cara al joc directe d’un Getafe que només ha creat perill en centres laterals i en les accions a pilota aturada excepte en una jugada on Daisuke Suzuki i Gerard Valentín s’han jugat el tipus per evitar el gol de Paul Antón abans de que Sebastián Saja li negués el tant a Karim Yoda.

Màxima rendibilitat al golàs de Juan Muñiz

El Nàstic ha sigut més Nàstic que mai, al menys tal i com el coneixem des de fa tres temporades, i ha tornat a treure profit d’una jugada aïllada per aconseguir la segona victòria consecutiva que li permet situar-se a dos punts de la permanència. Cert és que ha tingut dues grans ocasions per marcar el segon i posar així terra de per mig davant els intents d’un Getafe que ha sobreviscut gràcies a la gran actuació del seu porter Alberto García, que després de desviar un nou lliure directe de Juan Muñiz ha tret dos mans espectaculars per evitar el 2-0, primer a Gerard Valentín i tot seguit a Xavi Molina.

El camí a seguir per sortir de les places de descens és aquest, no hi ha dubte. Reafirmar el treball defensiu mostrat davant el Mirandés i el conjunt madrileny ha de ser l’objectiu únic de del Nàstic per intentar treure el màxim profit possible als pocs gols que de moment és capaç de marcar. La propera parada és el Nou Municipal de Reus, on li espera un derbi al que arriba en el millor moment possible.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

 

Comentaris

wpDiscuz