Han tingut que passar tretze jornades, 77 dies i  1170 minuts per poder veure com el Club Gimnàstic celebra els primers tres punts de la temporada. L’anhela’t triomf ha arribat a domicili al camp d’un Mirandés que tampoc ha arribat al xoc en el seu millor moment, circumstància que ha aprofitat el conjunt tarragoní per carregar-se de motivació i confiança. Se’ns dubte, l’actuació d’avui ha sigut la més completa del que portem de campanya i això ha propiciat que els homes de Vicente Moreno s’hagin alliberat per fi de la pressió a la qual estaven sotmesos des de pràcticament l’inici del curs.

Mateixa idea, un matís

Vicente Moreno ha optat novament per alinear un onze inicial on el centre del camp ha sigut la línea més potenciada amb la presència de fins quatre futbolistes. La diferència respecte a la passada jornada, on la sala de màquines va gaudir de la presència dels jugadors més creatius de la plantilla, és que el preparador valencià ha volgut incorporar més múscul amb l’aparició d’un Xavi Molina que cada vegada que juga al mig del camp deixa unes sensacions fantàstiques. Defensivament compleix a la perfecció fent la feina bruta, aquella que no és veu però que és imprescindible, i ofensivament no s’equivoca pràcticament mai. Juga fàcil, no es complica i el més important, fa que la circulació de pilota no s’aturi.

D’aquesta manera, Cristian Lobato s’ha quedat a la banqueta i els jugadors que han acompanyat al de La Canonja han sigut Lévy Madinda, Miguel Ángel Cordero i Juan Muñiz. El canvi de posició de Molina també ha provocat que Mohammed Djetei hagi gaudit per fi del seu estrena a la Liga 123. Tot i que encara no té la confiança suficient com per sortir jugant la pilota des del darrera tal com feia amb el seu ex equip, ha donat molta seguretat i s’ha anticipat moltes vegades al rival. Amb minuts i regularitat, el camerunès té un marge de millora important.

El Nàstic que ha de ser

La posada en escena de l’equip és la que desitgem veure en cada partit, sobretot lluny del Nou Estadi. Encara que el rival vulgui i pugui portar el pes del partit, els grana mai han de perdre la predisposició per jugar la pilota i contraatacar quan sigui oportú, i això és el que ha succeït al llarg de tot el duel a l’estadi d’Anduva. El Mirandés ha volgut ser valent davant la seva afició, els últims resultats li obligaven en certa manera, però davant s’ha trobat un Nàstic impecable en defensa i ben organitzat al centre del camp.

Cada vegada que els visitants han recuperat la pilota, ha donat la sensació que estàvem davant un conjunt que ha sabut com i què fer en cada moment. Els migcampistes han tocat i tocat la pilota fins aconseguir originar els espais per on atacar,circumstància que s’ha donat majoritàriament per la banda esquerra on Ferran Giner ha quallat una actuació estratosfèrica gràcies a la seva velocitat punta que ha servit per portat de bòlit a la defensa local.

Les ocasions han brillat per la seva absència a la primera part, si bé ambdós contingents han gaudit al menys d’una possibilitat per estrenar el marcador. El primer en intentar-ho ha sigut el Nàstic després d’una gran assistència de MA Cordero que ha deixat a Álex López totalment sol davant Sergio Pérez, que ha refusat la pilota amb la cama dreta evitant així el 0-1. Posteriorment, el Mirandés s’ha lliurat de la pressió inicial del rival i ha trobat els espais suficients per trobar a Marco Sangalli, que s’ha topat amb un immens Stole Dimitrievski.

Qui colpeja primer, colpeja dues vegades

L’inici de la segona part ha servit per veure com el conjunt de Carlos Terrazas ha sortit amb l’objectiu d’imprimir un ritme molt més alt al partit i això li ha servit per aproximar-se amb perill a la porteria del porter macedoni. Si havia d’arribar un gol, tot feia pensar que seria el primer dels burgalesos, però com ja va succeir la passada campanya els tarragonins han aprofitat un contraatac de manual per obrir la llauna. Álex López serveix la pilota per Ferran Giner, el valencià cavalca per la banda esquerra i efectua la passada de la mort perquè Juan Muñiz remati a plaer i superi la sortida en fals de Sergio Pérez.

Una vegada el Nàstic ha aconseguit posar-se per davant, quedava la tasca més difícil. Contra el Mallorca va desaprofitar dues avantatges escapant-se així el primer triomf de la temporada. Aquesta vegada però, els grana s’han posat la granota de treball i han defensat el 0-1 amb ungles i dents a partir del treball col·lectiu de tot l’equip. Una jugada de Ferran Giner i un altre de Gerard Valentín han estat a punt de convertir-se en el gol que hagués posat terra de per mig per eradicar qualsevol intent dels roginegres.

La primera victòria del curs ha exigit un esforç defensiu extra en els darrers minuts, on el Mirandés s’ha bolcat per complet a l’atac per mitjà de la banda dreta on Iker Guarrotxena ha fet patir de valent a Mossa. En una d’aquestes, l’ex jugador de l’Athletic ha iniciat la jugada més clara dels locals que ha finalitzat amb Daisuke Suzuki refusant el remat de Pedro Martín. Finalment, el gol de Juan Muñiz ha sigut suficient perquè el Nàstic hagi aconseguit guanyar per primera vegada i pugui respirar més tranquil de cara a les dues properes jornades on ha de rebre al Getafe de José Bordalás per desprès visitar al Reus Deportiu en el millor derbi provincial de la història.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz