Des de que Vicente Moreno és entrenador del Nàstic mai l’hem escoltat dir que no sap com arreglar un problema, fos per una derrota, una mala ratxa o una plaga de lesions. Davant els problemes o les males situacions sempre ha trobat la manera de calmar a l’aficionat nastiquer amb paraules i missatges carregats de positivisme. Al final és la seva feina, dirigir i gestionar a l’equip i trencar-se el cap quan les peces no encaixen, i no podem dir que mai no hagi obrat així. Canvi de jugadors, canvi de sistema, canvi de plantejament… sempre ha intentat introduir variants que poguessin ajudar a que l’equip es recuperés d’un mal resultat i és així com s’explica que el Nàstic encadenés dues temporades i mitja sense perdre dos partits seguits abans del doble enfrontament davant l’Osasuna.

“ | Vicente Moreno:  A dia d’avui no trobo la solució per tal que això canviï. Dono mil voltes a com trobar la solució, però avui tampoc ha funcionat.

Amb la derrota a Almería, és la segona vegada que els grana perden dos partits seguits aquesta temporada. Però el que és més preocupant es que després d’onze jornades segueixen sense guanyar i les sensacions cada vegada són pitjors. Si davant el Valladolid (1-2) la seva actuació va ser desastrosa, pocs qualificatius queden per descriure el partit que han fet a l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo, on han encaixat un dolorós 3-0 que no fa més que confirmar l’estat d’emergència en el qual es troben des de que comencés el nou curs.

Canvi de sistema, mateix resultat

Poques variants tàctiques li queden per provar a Vicente Moreno per tal de posar punt i final a la dinàmica negativa amb la que conviu el seu vestuari. Després d’utilitzar sense èxit el 4-2-3-1, el 4-3-3 i el 4-4-2 de les últimes jornades, contra l’Almería ha volgut donar un pas més i ha confeccionat un onze inicial basat en un sistema 3-5-2 amb Xavi Molina, Iago Bouzón i Albert Lopo com a defenses centrals i amb Mossa i Gerard Valentín jugant de carrilers completant la línea del centre del camp composta per Wilfried Zahíbo, Lévy Madinda i Sergio Tejera. La davantera ha sigut per Juan Delgado i Ikechukwu Uche.

Amb aquest nou sistema, el tècnic valencià ha poblat la zona d’influència amb la intenció de protegit al seu equip dels arguments ofensius del rival i per intentar portar el pes del partit tot i no disposar d’homes d’un perfil més creatiu com Juan Muñiz o Cristian Lobato. Doncs ni una cosa ni l’altre, l’Almería ha sigut amo i senyor del partit durant el total dels 90 minuts i no ha trobat massa oposició per apropar-se a la porteria de Stole Dimitrievski.

Per la seva part, el Nàstic ni ha sigut capaç de manar amb la pilota als peus ni ha pogut fer mal al contracop. No hi ha hagut un pla d’atac concret, i si l’havia no ha funcionat. Si a més d’això afegim l’escàs rendiment defensiu que continua mostrant el resultat és fatal, és fatal perquè amb la situació que es troba un gol en contra suposa un doble avantatge pel rival. Fa mal, genera dubtes i fa desaparèixer l’eufòria prèvia al partit, a una nova oportunitat per canviar-ho tot. I això és precisament el que ha suposat el gol d’Antonio Puertas en una jugada on José Pozo s’ha aprofitat d’una badada d’Uche per salvar una pilota que semblava escapar-se per la línea de fons i que ha acabat convertint-se en un centre mortal que ha propiciat l’1-0.

Encara més difícil

L’única oportunitat dels tarragonins ha estat un xut de Gerard Valentín que poc ha inquietat al porter local Casto Espinosa. El lateral gironí també ha sigut protagonista d’una de les accions que han complicat el partit, la doble amonestació que ha significat la seva expulsió a l’inici de la segona part. Curiosament, els millors moments del Nàstic han arribat quan s’ha trobat amb inferioritat numèrica, i fins i tot ha tingut l’oportunitat d’empatar en un servei de cantonada on el remat de Mossa ha sigut refusat per un defensa local.

Després d’aquesta ocasió, el partit s’ha trencat i s’han començat a generar moltíssims espais que l’Almería ha aprofitat per donar l’estocada definitiva amb el segon gol d’Antonio Puertas finalitzant una bona jugada personal. Les opcions del Nàstic s’han basat en la rapidesa i l’ambició d’un Stèphane Emana que no ha deixat d’intentar-ho però que s’ha trobat molt sol davant el desgast físic de Juan Delgado. Ja en el descompte, Quique González ha convertit ha tancat el marcador amb el 3-0 definitiu que deixa als grana a cinc punts de la salvació.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz