Segurament aquesta temporada el Córdoba no tingui una de les plantilles més potents com la dels últims anys, ni tampoc com la d’alguns dels equips més punters de la Liga 123 com és el cas del Levante, el Getafe, el Real Zaragoza, el Real Valladolid o el Real Oviedo, conjunts que perfectament podrien ocupar cinc de les sis primeres posicions que donen dret a l’ascens directe i a disputar els play-off. Però ja sabem que en aquesta categoria els que triomfen són els blocs, no les constel·lacions d’estrelles, i per això es troben en la quarta posició amb 11 pts. de 18 possibles i només per darrera dels granotes i els aragonesos. I és que tot i les múltiples baixes que ha tingut aquest estiu, els cordovesos han sigut capaços de formar un planter equilibrat, complet i capaç de competir per sobre dels seus límits. La història recent, amb l’ascens a Primera Divisió i la disputa de dues promocions, avalen la seva candidatura per fer quelcom important una vegada més.

Refer-se de la pèrdua de dos pilars

El Córdoba d’enguany és tant igual i a la vegada tant diferent al de la campanya passada. Amb la continuïtat de José Luis Oltra al capdavant de la seva banqueta manté el mateix discurs i la mateixa filosofia de joc però no els mateixos futbolistes, al menys no els que millor rendiment van oferir al públic del Nuevo Arcángel. La sortida més que esperada de Florin Andone rumb a la Primera Divisió, previ traspàs de 4.000.000 d’euros, i el fitxatge de Fidel Chaves per l’Almería han debilitat considerablement la part ofensiva del conjunt cordovès. No en va, van marcar 32 dels 62 gols del seu equip, 21 per part de l’internacional romanès i 11 per part de l’extrem andalús. A més a més, van ser autors de 7 i 9 assistències respectivament. En altres paraules, van contribuir de forma directa en 48 dels 62 gols que ja hem mencionat anteriorment. Una brutalitat.

Per intentar substituir el potencial d’ambdós futbolistes, la direcció esportiva del club ha centrar els seus esforços en adquirir un jugador de banda i tres davanters, doncs també han causat baixa Raúl de Tomás (Real Valladolid) i Xisco Jiménez (Muangthong United). L’encarregat d’agafar el relleu de Fidel és l’experimentat Alejandro Alfaro, un jugador més menut i menys ràpid que el seu predecessor però igual de bo tècnicament parlant. En la posició del ‘9’ han aterrat el veterà Juli Cerdá, l’espigat Federico Piovaccari i l’ex del TSV 1860 Munich Rodri Ríos.

Tàcticament el mateix equip

En cinc de les sis jornades que s’han disputat fins a dia d’avui, José Luis Oltra ha utilitzat el 4-2-3-1 que va emprar gairebé durant tota la temporada passada. En la data restant, l’última al camp de l’Alcorcón (0-1), va apostar per el 4-4-2 que per exemple va dissenyar per afrontar l’eliminatòria de les semifinals del play-off davant el Girona, segurament condicionat per l’absència de Florin Andone.

Sabent que el jugar amb dos puntes és una alternativa real, el que podem esperar és veure el sistema per antonomàsia que ha vingut mostrant amb una línea de quatre on Deivid és l’encarregat de sortir amb la pilota jugada, un doble pivot on Luso sembla fix per jugar al costat d’un futbolista amb més arribada com Pablo Caballero o de Edu Ramos, que és d’un perfil més creatiu que els altres dos. En quant a les bandes, Alfaro sembla innegociable a l’esquerra mentre que a la dreta són Donoso i Pedro Ríos els que es reparteixen els minuts. Juli Cerdá compleix amb la funció de segon punta per habilitar a un jugador amb més mobilitat com Rodri Ríos.

 Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz