El partit de Los Pajaritos va ser un accident, o almenys això és el que ha demostrat l’equip de Vicente Moreno davant un rival d’autèntica envergadura com és el Real Zaragoza en un enfrontament on només ha faltat el gol, el gol dels locals, clar. L’actuació dels grana ha sigut, sense ser espectacular, una actuació francament bona, autoritària i fins i tot un pel reivindicativa per demostrar a tota l’afició que encara queden moltes coses respecte a l’equip que va enlluernar a tothom la passada temporada. La comunió que es demandava entre els jugadors i els aficionats ha sigut total, i tot i que no ha servit per aconseguir la primera victòria en lliga, sí ha valgut per recuperar els ànims en ambdós col·lectius. Vist el que han ofert els dos conjunts que s’han citat sobre la gespa del Nou Estadi, el punt sap a poc, a molt poc, i s’haurà de fer bo en les properes jornades.

Canvi de sistema i d’actitud

El mal partit a Sòria, la pobre actuació d’alguns jugadors i els tres partits que ha d’afrontar l’equip en menys de set dies convidaven a pensar en que Vicente Moreno podia introduir alguns canvis en l’onze inicia. El cas és que les variants no només han sigut de jugadors, sinó també de sistema. El fet de no haver guanyat en les cinc jornades anteriors ha obligat al preparador valencià ha provar un esquema 4-4-2 amb Álex López i Ikechuwku Uche en la punta d’atac. Tot i la manca del gol, els dos s’han entès bastant bé i és molt possible que els veiem jugar junts en els següents compromisos formant un duo sacapuntos com en el que un dia van formar Nikola Zigic i Pedro Munitis al Sardinero de Santander.

Els que també s’han entès a la perfecció han sigut els dos centrals que han format a l’eix de la defensa  Iago Bouzón i Albert Lopo. Si bé el primer ha comès dos errors que han fet tremolar a tots els present, el cert és que se l’ha vist molt ràpid i decidit a l’hora d’escombrar la pilota. En quant al segon, l’ex jugador del Deportivo de la Coruña ha quallat un partit notable sobretot a l’hora de mesurar les seves forces en el joc aeri. Ambdós han aportat la solidesa i la seguretat que tant s’havia trobat a faltar en els dos últims compromisos, i això ha permès a l’equip alliberar-se i voler portar l’iniciativa de la mà de Lévy Madinda, MA Cordero i un superlatiu Cristian Lobato que ha complert a la perfecció amb la missió de substituir a Sergio Tejera.

Moltes ocasions, cap gol

Lluny de veure aquell Nàstic ràpid, atrevit i vertical que sortia a solucionar el matx per la via ràpida, el que ens hem trobat és un equip que ha volgut madurar i masticar cada una de les jugades de les quals ha sigut protagonista, sempre des de dins cap a fora, des del centre del camp cap a les bandes. Amb Cristian Lobato apareixent per l’interior, el carril dret ha tornat a ser única i exclusivament per a un Gerard Valentín que s’ha topat davant una defensa  que l’havia estudiat a la perfecció. Cada vegada que el gironí rebia la pilota, no era un sinó dos rivals els que li sortien al pas. Per l’altre banda, Ferran Giner ha tornat a la titularitat per aportar rapidesa i profunditat i novament ha donat la talla.

Les possibilitats de victòria dels locals han estat sobretot a les botes de Ikechukwu Uche, que ha desaprofitat un penal que Jorge Casado ha comès precisament sobre ell. El nigerià ha decidit centrar el seu remat i Xabier Irureta li ha endevinat la direcció del llançament deixant caure cap a la dreta la seva part superior del cos i mantenint al centre la part inferior amb la que finalment ha refusar la pilota.

La de Uche ha sigut la millor oportunitat del duel, això és evident. Abans, ha provat fortuna amb un xut des de la frontal que s’ha marxat fregant el pal dret de l’heroic porter visitant. Les altres grans ocasions s’han produït a les acaballes del xoc, i totes dues han tingut el mateix protagonista, Álex López. El de Segur de Calafell ha tornat a participar activament baixant i distribuint totes les pilotes que l’han arribat i ha tingut l’ocasió de marcar el gol de la victòria primer intentant rematar amb l’esperó una centrada de Gerard Valentín i a continuació amb un remat acrobàtic des de la frontal que a punt ha estat de sorprendre a Irureta.

El rival, al qual gairebé no hem mencionat per les poques prestacions que ha demostrat en la seva visita a Tarragona, també ha tingut les seves opcions. Manu Lanzarote ho ha intentat amb un xut escorat des de vèrtex de l’àrea gran que ha obligat a lluir-se a Sebastián Saja, que poc després no ha pogut blocar una pilota finalment refusada per Iago Bouzón. Entre mig de totes dues accions queda el remat de cap d’Ángel Rodríguez que s’ha marxat per sobre del travesser. No han fet el millor partit possible, però les seves opcions han tingut.

El final dels 90 minuts han tingut una justa i merescuda recompensa en forma d’ovació per a un planter que des de l’inici del duel s’ha mostrat amb ganes de revertir la situació de les últimes setmanes. El missatge atrevit i ofensiu de l’entrenador ha calat entre els més de 4.000 nastiquers que s’han donat cita al coliseu grana i posteriorment, l’actuació dels futbolistes ha acabat d’endollar-los i de introduir-los dins del partit. El proper compromís contra el Córdoba ha de servir perquè el Nàstic continuí mostrant la milloria que ha presentat davant el conjunt aragonès i així situar-se més a prop de la primera victòria.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz