Hi ha suficients adjectius per descriure el partit que ha fet el Nàstic al camp del Numancia com per quedar-se tant pancho i poder descansar tranquil, sentint que t’has pogut despatxar agust amb tot mereixement. Si avui s’acabés la temporada i t’haguessis jugat quelcom important la rajada hagués estat justificada, però no, el de Los Pajaritos només ha sigut el cinquè partit de lliga, el sisè partit oficial del curs. Hi ha equip i temps suficient com per canviar la dinàmica, tot i que les sensacions i l’exigència del calendari convidin a pensar en el contrari. I és que si veníem de veure una actuació més que decent a l’Estadi de Santo Domingo, avui hem tornat a veure aquella versió atípica, insípida i desesperant d’un equip que s’ha vist superat en tot moment i que no ha sigut capaç de competir com sí ho havia fet en els compromisos anteriors.

La continuitat no ha tingut èxit

Quan les coses van bé, és millor no tocar-les. Això és el que ha degut pensar Vicente Moreno a l’hora de fer l’onze inicial que ha saltat al terreny de joc de Los Pajaritos amb la idea de repetir una primera part similar al del partit anterior al camp de l’Alcorcón. L’entrada de Ikechukwu Uche en lloc d’Álex López ha sigut l’únic canvi en un equip liderat a la sala de màquines per Lévy Madinda, Sergio Tejera i Miguel Ángel Cordero. Amb el precedent del passat diumenge, l’equip titular que ha disposat el tècnic valencià convidava a l’optimisme, però res més lluny de la realitat. L’actuació dels grana en el total dels 90 minuts ha sigut desastrosa; fràgils en defensa, sense capacitat de controlar el partit des del centre del camp i inoperants en atac.

El triumvirat a la sala de màquines ha sigut incapaç de fer front al seu similar en l’equip local, on els katxorros Iñigo Pérez i Ruiz de Galarreta, més l’inestimable participació de Julio Álvarez, ha superat per complet el mig del camp tarragoní. Les bandes tampoc han donat cap solució. Juan Delgado no ha tingut l’incidència esperada i Juan Muñiz ha tornat a demostrat que de moment l’única cosa que pot aportar és a pilota aturada. Com és habitual, l’asturià ha començat el xoc des de la banda per anar introduint-se cap a la zona de mitjos i deixar lliure el carril dret a un Gerard Valentín afectat per l’absència d’un extrem pur. Sempre que la pilota ha passat pels seus dominis s’ha vist obligar a enrederir-la cap als centrals perquè no tenia cap línea de passada, ni cap al centre ni cap a la banda.

Quan el centre del camp i la davantera no apareixen, el mínim és que la línea defensiva estigui prou encertada com per compensar la falta de creativitat en les altres zones. Doncs avui ni això. De les dues ocasions de gol que ha tingut el Numancia en el primer acte, la primera ha anat cap a dins. Centrada lateral de Nacho des de la banda dreta i Manu del Moral li guanya la partida a Xavi Molina i a Suzuki per connectar un remat de cap impossible per a Sebastián Saja. Poc després, el mateix atacant andalús ha tingut el 2-0 en una jugada calcada a l’anterior tot i que aquesta vegada el porter argentí sí ha pogut refusar el perill.

El MVP Saja salva una golejada  

L’inici del segon temps ha començat amb uns primers minuts esperançadors que han fet creure que els de Vicente Moreno podien igualar el marcador. De fet, durant aquest curt interval de temps, Juan Delgado ha vist com Munir li ha negat l’1-1 amb una parada d’handbol. Aquesta ha sigut l’única ocasió de gol que han tingut els visitants durant tota la segona part. Ni l’entrada d’Álex López per MA Cordero ni el conseqüent canvi de sistema al 4-4-2 han provocat un canvi de guió en el partit. Dit això, cal destacar el fluix partit d’un Ikechukwu que no està per ser titular a diferència de Stèphane Emana, que incomprensiblement s’ha quedat fora de la convocatòria.

Passats els cinc minuts inicials, el Numancia ha tornat a fer-se amb el domini del joc i ha anul·lat per complet a un Nàstic espès, imprecís i desencertat. Pràcticament no hi ha hagut cap jugada on els davanters hagin rebut una pilota en condicions, i quan ho han fet ha sigut molt lluny de l’àrea. Les posteriors entrades de Rharsalla i Cristian Lobato no han servit de res tampoc, ja que cap dels dos ha sigut capaç d’aportar allò que ha mancat durant els 90 minuts: calma, creativitat i seguretat.

L’únic que ha complert amb escreix ha sigut el porter Sebastián Saja. L’ex de Racing Club ha mantingut viu en tot moment a l’equip amb diverses parades d’autèntic mèrit que no obstant no han servit per treure quelcom positiu del feu sorià. Manu del Moral i Paco Regalón han vist com el “Chino” els hi ha negat el que hagués sigut el gol de la sentencia. Quan el porter és el millor jugador de l’equip, poques coses més es poden afegir. Per si fos poc, Sergio Tejera ha tingut una d’aquelles desafortunades accions que semblaven haver quedat aparcades en un calaixet i ha comès una duríssima entrada sobre Unai Medina que li ha valgut per veure la targeta vermella directa que l’impedirà participar en el partit del proper dimarts davant el Real Zaragoza, un partit que amb la derrota al camp del Numancia agafa una transcendència absolutament inesperada.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz