L’orgull numantí

El club que identifica a tots els sorians

574
0
COMPARTIR

A Soria poden estar ben orgullosos de que el seu Numancia fos un dels pocs privilegiats que va aconseguir derrotar al FC Barcelona de Pep Guardiola, un dels millors equips de tota la història del futbol. Això va succeïr un màgic 31 d’agost del 2008, una data que mai oblidaran tots els numantins que es van donar cita al Nuevo Estadio de Los Pajaritos, escenari on Mario Martínez es va convertir en l’autèntic heroi del duel amb el gol que va tombar al club que nou mesos després aixecaria el triplet, després de proclamar-se campió de la Lliga, la Copa del Rei i la UEFA Champions League.

Aquella gran victòria en la primera jornada de la Liga BBVA 2008/09 no li va servir al conjunt sorià per salvar la categoria, ja que va finalitzar en la 19ª posició a set punts de la permanència. Des de llavors, el CD Numancia encadena vuit temporades consecutives a la Segona Divisió en les quals s’ha dedicat a sanejar els seus comptes per poder viure una llarga i pròspera aventura a la categoria de plata.

De moment no han patit en cap moment per l’amenaça del descens, finalitzant sempre a l’equador de la classificació. L’objectiu únic del club és aquest, el de mantenir-se dins del futbol professional i esperar que soni la flauta i s’aconsegueixi retornar a la lliga de les estrelles, la qual cosa li permetria jugar contra els equips més importants del futbol estatal i europeu i rebre una sèrie d’ingressos que anirien destinats única i exclusivament a assegurar la viabilitat econòmica i esportiva de l’entitat.
Quan les coses es fan ben fetes, el premi no tarda en arribar.

El pitjor inici en 19 anys

Des que va aconseguir tornar a la Segona Divisió allà per la campanya 1997/98, el Numancia mai havia encadenat les primeres quatre jornades de lliga sense una victòria. La derrota davant el Levante en la primera jornada i els posteriors tres empats contra el Getafe, l’Alcorcón i el Reus Deportiu provoquen que a dia d’avui es trobi en places de descens i sigui un dels sis equips que encara no han pogut tastar el sabor del triomf.

Aquesta 21ª posició, que ocupa després de quatre caps de setmana de competició, és totalment anecdòtica, ja que tenint en compte els antecedents descrits anteriorment el més encertat és pensar que tard o d’hora acabaran despertant.

Per si fos poc, l’eliminació a la Copa del Rei a mans del Nàstic fa que tota la seva temporada giri al voltant del campionat domèstic.

Continuïtat al bloc de la 15/16

Pocs canvis podem trobar al Numancia d’enguany respecte al de la temporada passada. Una dada reveladora és que aquest estiu ha sigut l’equip que menys s’ha reforçat -amb vuit fitxatges-, xifra que comparteix amb la UD Almería i que el deixa només per enrere del Rayo Vallecano. Per tant, estem davant un club que ha decidit donar continuïtat al projecte d’un Jagoba Arrasate que compleix el seu segon curs al capdavant de la banqueta numantina.

El preparador de Berriatua ha perdut alguns dels jugadors més importants del darrer curs, Jon Gaztañaga, David Concha, Adrià Dalmau i Álex Alegría.
Els quatre van arribar en qualitat de cessió i al juny van tornar als seus clubs d’origen.

Per tal de substituir-los, la directiva ha firmat a dos migcampistes creatius com Iñigo Ruiz de Galarreta i Eneko Capilla i tres davanters centres que han d’aportar el gol: Jairo Morillas, Manu del Moral –també extrem- i Javier Acuña. Tots ells es sumen a un col·lectiu liderat per Francisco Regalón, Julio Álvarez i els bessons Valcarce.

Pel que hem pogut veure fins al moment, Jagoba Arrasate segueix apostant pel 4-2-3-1 que va instaurar des de la seva arribada al Nuevo Estadio de Los Pajaritos, tot i que depenent del context també podem esperar un 4-3-3 que li brindi la possibilitat de controlar la possessió de la pilota.

En ambdós casos, decideix apostar pel carril esquerre com el sector més ofensiu de l’entramat tàctic, amb Luis Valcarce i Nacho Sánchez com a protagonistes.
A la sala de màquines, Ruiz de Galarreta i Iñigo Pérez sembla que s’han imposat als altres migcampistes del planter per formar el doble pivot per darrere de l’etern Julio Álvarez, futbolista reputat pels seus llançaments de falta.

En quan a la davantera, Javier Acuña ha sigut el ‘9’ titular en els últims dos compromisos, tot i que encara no ha pogut demostrar la potència i l’olfacte golejador que el caracteritzen.

Comentaris

wpDiscuz