Portada Actualitat Cròniques L’esquerra de Juan Muñiz salva un punt (1-1)

L’esquerra de Juan Muñiz salva un punt (1-1)

Tercer empat consecutiu dels grana

599
0
COMPARTIR

A menys d’una setmana per arribar al final del mercat de fitxatges, la premsa local donava a conèixer que Juan Muñiz tenia decidit abandonar Tarragona desprès de no haver jugat cap minut en els primers dos partits de lliga. Tot i que al Nàstic encara no ha pogut fer res important, l’asturià és un futbolista amb la qualitat suficient com per no acceptar el rol de suplent que de moment li estava donant Vicente Moreno. El mateix mitjà de comunicació que va publicar la noticia assegurava que la direcció esportiva ja li estava buscant un substitut per cobrir les necessitats que mancaven al centre del camp després de la sortida de Carlos García.

Finalment, el mercat de traspassos va arribar al seu final amb l’ex del Sporting formant part del planter i casualment en la tercera jornada, aprofitant les múltiples baixes, s’ha fet un lloc en l’onze titular i ha sigut determinant per esgarrapar un punt davant el líder amb un golàs de lliure directe que li ha de servir perquè el preparador valencià li brindi una nova oportunitat. El partit ha sigut desastrós, però la esquerra de Juan Muñiz bé ha valgut un punt.

Declaració d’intencions

Amb l’absència de Sergio Tejera i Lévy Madinda, Vicente Moreno ha introduït un doble pivot format per Wilfried Zahíbo i Xavi Molina renunciant per complet a la possibilitat de disposar un centre del camp amb més criteri que pogués ser protagonista del joc. Al rival, Juan Ramón López Muñiz tenia molt clar que havia de tenir el control de la pilota i per això ha format un triumvirat amb Natxo Insa, José Campaña i Javier Espinosa. L’objectiu del preparador local era el de contrarestar la producció ofensiva dels migcampistes rivals, tot i que això disminuís les seves opcions en atac, i realment ha sigut així. Cap dels dos equips s’ha apropat amb perill a la porteria contrària provocant que al descans el marcador conservés el 0-0 inicial.

En el segon temps, la cosa s’ha accentuat encara més i el Levante s’ha fet amo i senyor del partit. El Nàstic semblava disposat a no córrer cap tipus de perill, ja que cada pilota que arribava als dos centrals – Iago Bouzón i Daisuke Suzuki– acabava pels aires, ja fos per refusar-la o per enviar-la en llarg en busca d’un Álex López que només ha pogut tocar una pilota dins de l’àrea. Així ha sigut gairebé impossible que Juan Muñiz, Juan Delgado i posteriorment Miguel Ángel Cordero poguessin contribuir al joc de l’equip. Des de la grada sembla evident que la culpa no recau en ells, sinó en el plantejament d’un Vicente Moreno que una vegada més ho ha confiat tot en el contracop.

El gran problema he estat en que a diferència d’altres ocasions, com per exemple el dia del Lugo, els grana han decidit renunciar al futbol combinatiu i practicar un joc més directe amb el qual el Levante també hi estava d’acord, sobretot després de que Álex López abandonés el terreny de joc a causa d’uns problemes físics que han motivat l’entrada de Rharsalla, que pràcticament no ha tocat cap pilota perquè inexplicablement els centrals seguien buscant al jugador referència a través de les pilotes aèries

Roger Martí és sinònim de perill

Si hi ha un jugador que ha portat de polleguera a la defensa tarragonina aquest ha sigut Roger Martí. El de Torrent ha realitzat uns segons 45 minuts fantàstics als quals només li ha faltat la cirereta al pastís, el gol. I no serà perquè no ho hagi intentat. Abans del 0-1 de Chema a la sortida d’un corner molt mal defensat per part del quadre local, el ‘9’ valencià ha enviat dues rematades de cap per sobre del travesser i en el temps afegit ha tingut una ocasió claríssima per desfer l’empat amb una rematada que li ha marxat massa creuada al pal dret de Sebastián Saja. El punt, el tercer consecutiu en el mateix numero de partits, té un clar sabor a victòria.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz