Retorn somiat el del Levante UD a la categoria de plata. Després de consumar el seu descens en una temporada per oblidar, els valencians han sigut l’únic equip que de la lliga que ha sigut capaç de guanyar els seus dos partits i per tant, lidera amb fermesa la taula classificatòria en un campionat on són clarament favorits per ocupar una de les tres places d’ascens a Primera Divisió. La finalitat única del club és aquesta, tot i que el pas per la Segona A pot suposar una bona oportunitat per regenerar el projecte amb el qual ha conviscut en els darrers anys sempre i quan agafin el bitllet de tornada a la lliga de les estrelles. L’estabilitat econòmica i esportiva de l’entitat està en joc.

Juan Ramón López Muñiz arriba amb dos escuders

L’ex entrenador de la AD Alcorcón ha sigut l’elegit per dirigir la nau granota en la que s’espera que sigui una travessa ben curta abans de tornar a la màxima divisió nacional. L’asturià ha aterrat a Orriols junt amb dos homes de la seva total confiança als quals va dirigir la passada campanya i als quals ara els hi fa entrega de les claus del seu nou projecte: José Campaña i Natxo Insa. El primer va ser la brúixola del conjunt madrileny dirigint la sala de màquines i marcant la diferencia a pilota aturada, mentre que el segon és un migcampista que es sacrifica pel bé del col·lectiu i que arriba molt bé des del darrera. Els dos han de ser importants en un centre del camp on el lideratge de Verza i el bon toc de pilota de Javier Espinosa també han de fer acte de presència.

Roger Martí i l’oportunitat de triomfar a casa

Tres temporades i tres cessions després, el davanter de Torrent ha aconseguit fer-se un lloc en el primer equip del Levante i per tant tindrà la responsabilitat de ser un dels líders golejadors de l’equip en el que és el seu retorn al Ciutat de València. De moment, la cosa rutlla. Ha jugat els dos primers partits de titular i en el segon ha marcat una dobleta que li ha valgut al seu equip el triomf davant l’Alcorcón. Costa d’assimilar que un jugador com ell, fet a casa i que ha marcat una bona xifra de gols allà on ha anat -12 amb el Real Zaragoza i 14 en la temporada i mitja que va estar al Real Valladolid– no tingués cabuda en un planter on escasseja el protagonisme de jugadors formats a la pedrera. El nou tècnic li ha donat la confiança que li havien negat els anteriors inquilins de la banqueta granota i ell està responent.

Plantejament camaleònic segons l’escenari

És molt aviat per extreure conclusions prou clares i nítides com per dir amb quin sistema juga aquest nou Levante de Juan Ramón López Muñiz, però és important destacar les dues variants que ha utilitzat en la primera i la segona jornada. En el duel davant el Numancia al Nuevo Estadio de los Pajaritos va apostar per un 4-4-2 on la zona d’influència quedava formada per la veterania de Verza i Natxo Insa amb un extrem pur com José Morales a la banda esquerra i amb un interior com Javier Espinosa a la dreta. Al davant, el mencionat Roger Martí per aprofitar la brega del brasiler Rafa Martins. En definitiva, un plantejament on el primordial era assegurar la solidesa del conjunt i l’equilibri entre les diferents línies del camp.

Pel contrari, en la segona data i en el que era l’estrena al Ciutat de València, l’asturià va utilitzar un 4-2-3-1 on apostava clarament per ser protagonista amb la pilota als peus amb un doble pivot on Natxo Insa permetia que José Campaña i el mitja punta Javier Espinosa poguessin fer de les seves sense tenir que estar tant pendents de les tasques defensives. En quant a les bandes, aquesta vegada havia dos extrems purs tant a la banda esquerra (Morales) com a la banda dreta (Jason). I a dalt, Roger Martí marcant la diferència. L’aposta ofensiva com a local sembla clara.

 Foto: levanteud.com

Comentaris

wpDiscuz