Rayco García, determinant la temporada de l'ascens.

Un tio com jo que es passa tantes i tantes hores jugant al Football Manager –segons el joc ja fa una bona estona que he tingut el meu darrer contacte amb l’espècie humana-  al final té un munt d’històries i anècdotes que explicar gràcies al simulador futbolístic més important des del PC Fútbol. Són tants anys interactuant amb la saga de Sports Interactive que de fet aquest no és el primer, i tampoc serà l’últim, article que redacti aprofitant la meva carrera professional –i virtual- a les banquetes.

A Rayco García el vaig fitxar ara fa nou anys per al projecte que vaig arrancar amb el Real Oviedo i que tenia com objectiu abandonar el pou de la Segona B i recuperar la categoria que li correspon a una institució com la de la capital d’Astúries. El jugador canari va ser una petició expressa per part de l’entrenador “Marc Pérez”, que a la vegada també va demanar la cessió d’ Álvaro Negredo quan ambdós futbolistes es trobaven al Real Madrid ‘B’.

La cosa no podia anar millor. Líder indiscutible del grup gràcies a una sèrie de partits imbatuts que van deixar al segon classificat a una distància sideral i amb els dos davanters estrella marcant un gol rere l’altre, dia sí dia també. Amb el ritme que portava, el més probable és que al final de la temporada hagués aconseguit ascendir a la Segona Divisió, però un maleït crash dump (error de partida que en el pitjor dels casos t’obliga a començar una nova partida) va arruïnar el meu somni i el de tota la colònia carbayona. Abans del fatal i prematur desenllaç, Rayco García debia haver marcat una xifra d’entre 9 i 10 gols, amb la qual cosa hagués igualat i superat les 14 dianes que va marcar en la temporada 2014/15 vestint la samarreta del Nàstic, convertint-se en el pitxitxi de l’equip i en un dels líders absoluts de l’ascens grana.

Amb el títol de màxim golejador, el canari afrontava el seu retorn a la categoria de plata amb la condició de titular que tant s’havia guanyat durant el curs anterior. Curiosament, en els primers 18 partits de la nova campanya, el de Las Palmas de Gran Canaria no va poder marcar cap gol tot i ser un dels jugadors més utilitzats per Vicente Moreno, tant sent de la partida com sortint des de la banqueta. A partir del duel davant el Leganés a l’Estadio de Butarque va desaparèixer dels plans del preparador valencià i només va tenir una aparició més en el primer enfrontament de la segona volta al camp de l’Albacete. Podem dir sense temor a equivocar-nos, que el fitxatge i la recuperació futbolística d’Achille Emana el van perjudicar i de quina manera.

Enguany semblava que Rayco seria dels primers futbolistes en abandonar Tarragona, però la falta d’ofertes han provocat que hagi completat tota la pretemporada sota les ordres d’un Vicente Moreno que l’ha tractat com un jugador més i que l’ha ofert la possibilitat de jugar durant els primers amistosos on el jugador ha corregut, s’ha desgastat i ha lluitat cada pilota per intentar convèncer al de Massanassa de que el seu lloc estava al Nou Estadi.

Finalment, avui s’ha fet oficial la seva sortida, la sortida d’un jugador al qual li hem d’aplaudir la seva actitud i professionalitat durant tots aquets mesos en els quals no ha participat en cap partit oficial i posteriorment en una pretemporada en la qual era conscient de que el seu futur passava per un altre lloc que no fos Tarragona. Reconeixement etern al treball, al sacrifici i a la voluntat d’un futbolista que ha tingut una conducta exemplar i que en cap moment s’ha queixat pel fet de no jugar absolutament res mantenint així l’harmonia dins d’un vestuari que no podia permetre’s cap distracció per intentar assolir l’ascens a Primera Divisió.

Comentaris

wpDiscuz