No sabria definir exactament el que li ha faltat al Nàstic per seguir llaurant el seu camí cap a la Primera Divisió. La manca d’encert en el primer convit, la fràgil actuació defensiva tan al Sadar com al Nou Estadi, la pressió, la inexperiència al jugar un play-off que et dóna la possibilitat de quedar-te a un pas de tocar el cel…han pogut ser tantes coses, o un cúmul d’elles, que si pensem amb el “i si…” ens estarem privant d’assaborir la magnífica temporada que ens ha regalat aquest equip, un equip que fa exactament un any abandonava la Segona B després de tres campanyes i un cop duríssim, i ja superat, com el de Llagostera.

Si hi ha una cosa ben clara és que l’Osasuna ha sigut netament superior en el global de l’eliminatòria. Si en el primer xoc es van posar amb avantatge gràcies a les badades defensives dels grana, en aquest segon han sortit sense complexos i decidits a buscar la porteria contrària a partir d’una pressió ben alta que ha obligat als centrals locals a buscar les pilotes en llarg en busca d’Álex López, que ha sigut la gran novetat en l’onze inicial.

No obstant això, els de Vicente Moreno han fet un gran inici de partit imposant el ritme i el joc necessaris com per enganxar a una entregada afició que ha tornat a ovacionar als seus gladiadors quan el duel ja estava vist per a sentència.

José Naranjo ha provocat l’explosió de la graderia després de rematar al punt de penal una bona centrada de Gerard Valentín.

L’1-0 tan matiner ha convidat a l’optimisme a les més de 12.000 persones que han assistit al Nou Estadi. S’havia aconseguit fer el més difícil i encara quedava tot un món per endavant.

La gestió dels minuts posteriors, però, no ha sigut la que calia esperar.
El Nàstic no ha pogut o no ha volgut assumir el control de la pilota, per tal de deixar passar els minuts i subministrar així el seu avantatge, i l’ha cedit completament. A partir d’aquí, Osasuna ha començat a ser tant protagonista fins al punt que ha empatat el marcador aprofitant, novament, una jugada a pilota aturada amb De las Cuevas assistint al remat de David García.

Aquest ha sigut el primer cop del conjunt navarrès, un cop que era assumible i que deixava la pròrroga a dos gols. El segon cop, però, ja ha resultat definitiu.

Pocs minuts després de començar el segon acte, i després d’una nova sortida en tromba dels grana, Javier Flaño ha anotat l’1-2 posant la pilota a l’esquadra esquerra de Manolo Reina, culminant una fantàstica jugada col·lectiva a la que Mikel Merino ha contribuït amb una gran passada d’esperó.

Ni l’entrada de Jean-Luc i Juan Muñiz, i posteriorment de Marcos de la Espada, han servit per canviar el guió d’un partit on Mikel Merino ha tornat a deixar la seva empremta marcant el seu tercer gol de l’eliminatòria i el tercer gol del partit després de que Nino li robés l’esfèric a Naranjo dins de l’àrea en una jugada que hauria d’haver acabat amb la pilota fora del camp.

Tot i l’1-3, el Nàstic no han baixat en cap moment els braços i han lluitat cada pilota per intentar, com a mínim, igualar el resultat del partit.

Juan Muñiz ha maquillat l’electrònic amb el 2-3 definitiu, amb el qual els jugadors han acomiadat una temporada de somni i que ha finalitzat amb un final que en paraules del seu entrenador “no mereixien”, i amb la imatge d’un Achille Emana plorant desconsolat sobre la gespa del Nou Estadi.

Les llàgrimes del camerunès han sigut les llàgrimes de tots els nastiquers i nastiqueres que han estat al costat de l’equip des del principi fins al final i que de ben segur sabran valorar com es mereix el que ha fet aquest vestuari. No se’ls hi pot retreure res, simplement agraïr-los que ens hagin fet somiar amb la Primera Divisió, que ens hagin portat fins a la penúltima setmana de competició i que hagin defensat aquests colors fins l’últim segon.

Gràcies!

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz