COMPARTIR

Aquestes són les notes dels jugadors del Nàstic respecte al partit davant el Deportivo Alavés disputat al Nou Estadi de Tarragona, corresponent a la jornada 42 de la Lliga Adelante.

Manolo Reina (5): un espectador de luxe per un partit on el rival no va buscar la porteria contrària fins que els resultats del mateix, i del xoc d’Anduva, el van obligar a marcar un gol per proclamar-se com a nou campió de la Lliga Adelante. Res va poder fer davant el remat a plaer de Manu Barreiro en l’1-1.

Gerard Valentín (7): podriem dir que el d’Avinyonet de Puigventós està al 85% i pujant. Per primera vegada des del seu retorn va incorporar-se decididament a l’atac i va protagonitzar dues arrancades d’aquelles que fan aixecar al públic del seu seient.

Daisuke Suzuki (8): cert és que a l’Alavés no li anava la vida en aquest partit, però el japonès es va fer un fart de refusar pilotes tal i com va fer davant el Lugo, el Zaragoza o l’Osasuna. En aquest portal cada vegada creix més la nostra admiració pel jugador nipó.

Xavi Molina (8): podem dir que és una de les màximes expressions del que sent aquesta plantilla cap al club. Va deixar-se la pell en cada una de les accions en les que va intervenir i va aparèixer per marcar l’1-0, que va fer creure en el miracle.

Mossa (7): incansable, incombustible i persistent. Enèssima actuació on el valencià va ser capaç d’enlluernar tant en defensa com en atac. L’exemple més clar del que ha de ser un carriler.

Sergio Tejera (7): en un partit on el context del mateix et fa jugar amb una, dues o tres marxes més del normal, va ser l’encarregat de donar la pausa necessària per evitar precipitar-se i perdre la pilota ràpidament. Quan juga al primer toc ens cau la baba. Executor del servei de cantonada que va originar l’1-0.

Lévy Madinda (8): si el Nàstic ha fet un salt qualitatiu al centre del camp, en part és gràcies a l’internacional gabonès. Omnipresent en la zona d’influència, va continuar acumulant recuperacions de pilota per engrandir els seus registres.

Achille Emana (7): de més a menys durant el matx, va ser un dels protagonistes de l’huracà grana en la primera mitja hora de partit. Va sembrar el terror en la defensa visitant amb les seves arrancades i improvitzacions, si bé va fallar una ocasió claríssima per estrenar el marcador i traspassar-li tota la pressió al Leganés.

Cristian Lobato (7): s’ha consolidat en l’onze inicial i no hi ha Déu que sigui capaç d’arrebatar-li la condició de titular. Tot un exemple de compromís i solidaritat amb els seus companys a l’hora de defensar, a banda de tot el que aporta quan té la pilota controlada als peus. Imprescindible per desfer una defensa tant ben organitzada com la de l’Alavés.

José Naranjo (5): al pitxitxi de l’equip no li van sortir les coses, tot i que tampoc va gaudir d’oportunitats tant clares com les que van errar els seus companys en atac. Va provar sort amb un xut des de la frontal però es va topar amb Pau Torres, millor jugador del partit.

Aníbal Zurdo (6): ningú li pot retreure que no ho intenti, que no ho doni tot quan està sobre el terreny de joc, però a un davanter se li demana que marqui gols i és aquí on va tornar a fallar. Va enviar una pilota al pal i va desaprofitar dues grans ocasions en el gran inici de partit que va fer el Nàstic. No sabem perquè però estem segurs de que serà l’autor del gol que ens doni l’ascens.

Substituts:

Jean-Luc (6): va ser el primer canvi i va respondre exactament al que exigia el partit, profunditat i velocitat per la banda dreta. No va ser determinant amb cap gol ni amb cap assistència però s’ha guanyat el sobrenom de desembussador.

Marcos de la Espada (5): era el recanvi natural –i ideal- per a un esgotat Aníbal Zurdo. Va complir amb la tasca de baixar pilotes al terra i jugar d’esquenes, i a un servidor va alimentar-li la teoria que sí que pot arribar a ser un jugador vàlid per la categoria.

Manolo Martínez (X): tal i com va succeïr davant l’Osasuna, el veterà migcampista valencià va sortir en els darrers minuts per fortificar l’espai que hi ha entre la defensa i el centre del camp. Desafortunadament, l’Alavés va trobar el camí del gol.

Entrenador:

Vicente Moreno (8): valent, tal i com demanava el partit i la situació. Va encoratjar als seus jugadors perquè sortissin a menjar-se el món i així ho van fer. Va apostar per un davanter associatiu i amb bon remat com Aníbal i després va estar del tot encertat a l’hora de realitzar els canvis. Amb els play-off, el valencià torna a un terreny que domina com pocs entrenadors a la categoria.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz