Corrien els últims minuts del partit i tot estava decidit. El Leganés havia assolit la seva victòria a Anduva i per tant, el seu ascens a Primera.

Tarragona el marcador reflectia un 1-1 que impedia al Nàstic acabar la fase regular amb una victòria, una victòria que d’haver-se produït no hagués canviat el sabor agredolç amb el que s’han quedat la directiva, el cos tècnic i els jugadors. Llavors ha sigut el moment de l’afició.

Ha encaixat el cop de la millor manera possible i li ha dedicat una eixordadora i merescuda ovació als seus gladiadors, els mateixos que els han fet somiar fins a la darrera jornada, per reconèixer i agrair-los tot l’esforç i el treball que han realitzat durant tota la temporada, i per dir-los que això encara no ha acabat, que la Primera Divisió encara és possible i que seguirà al seu costat per afrontar uns play-off que encara poden fer més heroica la seva fita.

Tempesta grana

La primera part del Nàstic ha sigut una de les millors -sinó la millor- que hem pogut veure en tota la categoria, un huracà ofensiu que ràpidament ha endollat a la grada del Nou Estadi.

Els de Vicente Moreno eren conscients de que necessitaven començar el xoc posant totes les cartes sobre la taula per intentar avançar-se en l’electrònic i traspassar tota la pressió al Leganés.

Per intents no ha sigut, doncs en la primera mitja hora han gaudit d’una sèrie d’ocasions claríssimes començant per la de Xavi Molina, que ha aparegut al segon pal en el primer servei de cantonada del partit. El seu remat ha marxat fregant el pal esquerre d’un excels Pau Torres, que s’ha convertit en el MPV del duel.
A continuació, Aníbal Zurdo s’ha topat amb  la mateixa fusta i Emaná, aprofitant un desajust defensiu del conjunt basc, ha vist com el porter visitant li ha negat l’1-0 amb la seva primera gran intervenció.

L’atacant mexicà ha tingut dues ocasions més per obrir la llauna, una que s’ha estavellat contra el cos d’un defensor i l’altre que, després d’una acció marca de la casa regirant-se dins de l’àrea, ha acabat a les mans de l’ex porter del Lleida.

Un segon temps de bojos

Els segons 45 minuts han arrancat amb les opcions totalment intactes.
El somni seguia a només un gol i amb la primera part que havien realitzat els granes, la il·lusió estava més que justificada.

Però tot això ha durat un sospir, ja que des de Miranda d’Ebro ha arribat la noticia del 0-1 del Leganés. Aquest resultat obligava al Nàstic a marcar i esperar un gol del Mirandés. Les ocasions no han arribat amb la mateixa rapidesa i freqüència que en l’inici del matx i això ha provocat que Vicente Moreno hagi donat entrada a Jean-Luc i a Marcos de la Espada per tal de refrescar la esgotada línia ofensiva, que ha quedat mermada després del gran esforç que ha realitzat durant la primer part, especialment Aníbal Zurdo i Cristian Lobato, els dos jugadors substituïts.

Els canvis han sorgit efecte i en un xut d’Emaná que Pau Torres ha enviat a còrner ha arribat l’1-0.
Sergio Tejera ha executat el llançament i Xavi Molina s’ha encarregat de rematar la pilota al fons de la xarxa amb un remat de cap inapel·lable.

El gol del canongí ha fet esclatar d’alegria a un Nou Estadi que poc després ha celebrat de forma equívoca dos gols del Mirandés, un que només s’ha quedat en ocasió i un altre que ha estat anul·lat per fora de joc.

Han sigut els moments més durs de tot el partit i inevitablement s’han traslladat sobre la gespa provocant, que els jugadors quedessin anímicament afectats perquè el que s’havia convertit en una alegria s’ha transformat en una doble decepció que l’Alavés, que no ha creat cap tipus de perill en tot el duel, ha aprofitat per marcar el gol de l’empat en un remat de Manu Barreiro, que ha certificat el seu títol de lliga i que ha enterrat les opcions d’un Nàstic que encara pot dur a terme la gesta de l’ascens.

El primers obstacles seran El Sadar i el CA Osasuna.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz