Fa 10 anys, Luis César, llavors entrenador del Nàstic, deia sovint una frase que feia referència a la relació entre afició i equip: “cuando las cosas van bien, el caballo anda sólo”. Es referia a la quantitat de gent que es va sumar al carro del Nàstic quan l’equip va pujar a Primera Divisió.

Recordo alguna cosa d’aquell 2006. Recordo balcons plens de banderes del Nàstic, desplaçaments multitudinaris a Lleida, a Castelló, bar engalanats per tot arreu de marxandatge de l’equip… Veia una ciutat plenament bolcada amb el Nàstic. Cada setmana el camp estava ple, i l’equip no fallava. Potser guanyava per la mínima, potser patia per guanyar, però ho feia. Depenia d’ell mateix, i tenia al seu darrere tota una ciutat amb la il·lusió de veure el seu equip jugar contra els totpoderosos Barça i Madrid.

Enguany tornem a dependre de nosaltres mateixos per pujar a Primera. I potser no hi ha el mateix ambient d’il·lusió que es copsava el 2006, però hi ha aquell rum rum al carrer del “ei! Sort amb el Nàstic, a veure si puja a Primera!” o el “ostres, com m’agradaria veure el Nàstic a Primera, que s’ho mereix!”. És una il·lusió continguda, del qui sap que encara ho tenim tot per fer, poc a perdre i molt a guanyar.

Ahir no va poder ser. Vam fer els nostres deures, però al final el Leganés va guanyar i l’Alavés ens va empatar. Ja només queda una plaça per pujar a Primera Divisió, que se la jugaran, per aquest ordre Nàstic, Girona, Córdoba i Osasuna…

Repeteixo, que potser ho he escrit molt de pressa, i a alguns pots no els ha quedat clar.
NÀSTIC, Girona, Córdoba i Osasuna. Per aquest ordre. Som tercers, col·legues. Tercers.

No només tenim el factor camp a favor sinó que juguem amb l’avantatge que, en cas d’empat total, siguem nosaltres els qui passem ronda sense passar per penals. Depenem completament de nosaltres mateixos, i em sembla que ara mateix no hi ha cap soci del Nàstic que digui “no confio en el meu equip”.

Considero que el club ha de ser conscient d’això. Escric aquest article sense saber què passarà amb el tema entrades. Si els socis hauran de pagar, o no. Si es repartiran entrades promocionals, o tothom haurà de passar per caixa. Sigui com sigui, el club ha de ser conscient de la situació d’excepcionalitat que està vivint el Nàstic. Acabats de pujar de 2a Divisió B, el club té l’oportunitat de fer història al futbol estatal.

Llegia avui que els socis de l’Osasuna, el nostre rival d’aquest dimecres, entraran gratis a l’estadi. Al Sadar tenen clar que és un partit excepcional i una oportunitat daurada per veure com el seu equip, que alguns el donaven com a mort en la lluita de l’ascens, pot donar el cop de puny sobre la taula davant de la revelació de la lliga. Nosaltres.

Ahir, veia estupefacte com a Preferent Superior i a la zona de Preferent Inferior que toca al Gol de Mar, quedaven molt seients lliures. Vam fer “sold out” davant l’Osasuna, i davant de l’Alavés, en un possible partit-ascens, no vam poder omplir el Nou Estadi. Digueu-me exagerat, però em preocupa que la gent no respongui al play-off si el club no motiva l’assistència al camp.

Entenc que és un Play Off, i entenc que no és un partit de lliga regular i que pagar no seria cap bogeria. Però crec que des del club s’ha de fer l’impossible per omplir el camp. Si el Sadar serà una caldera dimecres, el Nou Estadi ha de ser l’infern.
Necessitem 15.000 persones al camp. Necessitem foc i fúria. Necessitem grana.
A barraca!

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz