Dissabte passat la ciutat de Vitoria va celebrar l’ascens a Primera Divisió del Deportivo Alavés, el seu segon club esportiu més important i representatiu per darrera del Laboral Kutxa, l’antic i mític Tau Cerámica.

Ambdós clubs comparteixen un nexe d’unió tant fort que de fet és l’equip de bàsquet qui controla a l’equip de futbol des de l’any 2011, quan el Saski Baskonia SAD va entrar a formar part de l’accionariat de l’entitat, a través d’Avelino Fernández de Quincoces –des del 2013 amb Alfonso Fernández de Trocóniz-, per tal de salvar-la de la greu crisi econòmica i institucional per la que travessava en la seva estància al pou de la Segona B.

Una temporada després (2012/13) de l’inversió procedent del club de bàsquet, l’Alavés va aconseguir tornar a la Segona Divisió al quedar campió del seu grup i al derrotar al Real Jaén en l’eliminatòria de campions de la promoció d’ascens.

Posteriorment, l’equip blanc-i-blau s’ha consolidat a la categoria de plata durant les tres últimes temporades fins que enguany, després d’una dècada, ha sigut capaç de recuperar el seu lloc a la lliga de les estrelles.
La Primera Divisió recupera així a tot un històric del futbol estatal que no fa tant de temps va disputar la final de la Copa de la UEFA del 2001, davant tot un Liverpool en un partit que va passar als anhels de la història i que va concloure d’una forma molt cruel amb el gol d’or que es va marcar en pròpia porteria Delfín Geli i que va establir el 4-5 definitiu a favor del quadre anglès.

Un projecte dissenyat per assaborir la gloria

Pocs comptaven en les seves quinieles amb el Deportivo Alavés de cara a la lluita per l’ascens de categoria, però el cert és que donant un cop d’ull al seu projecte un podia apreciar que disposava dels elements necessaris com per fer quelcom important durant el present exercici, amb un entrenador i un grup de jugadors contrastats a la categoria més el valor afegit que li donen els jugadors més novells del planter.

José Bordalás, que s’havia quedat a les portes de l’ascens amb l’Elche i l’Alcorcón, ha sigut l’elegit per la secretaria tècnica per dirigir el projecte més ambiciós del club en els darrers anys. Amb ell s’ha volgut recuperar l’esperit combatent –típic dels equips bascos- i de sacrifici que va demostrar aquell equip que va disputar la final de la Copa de la UEFA que abans hem esmentat.

Junt amb l’entrenador valencià, des de Santo Domingo també han arribat una sèrie de jugadors que han sigut capitals en aquesta excepcional temporada com Sergio Mora, Facundo Guichón, Kiko Femenía i Dani Pacheco (cedit pel Real Betis).
Els reforços procedents de Primera Divisió com Fernando Pacheco, Sergio Pelegrín i Gaizka Toquero tampoc s’han quedat enrere a l’hora de donar un bon rendiment a Mendizorroza.

La regularitat com a forma de vida

Si hi ha alguna cosa que defineix al conjunt vitorià és el treball, el compromís i la constància del col·lectiu per sobre de les individualitats que sí podem trobar en altre equips com el Córdoba, el Real Zaragoza o el Real Oviedo.

A ningú se li escapa que compta amb dos o tres jugadors capaços de guanyar un partit per ells mateixos, com perfectament poden ser-ho Dani Pacheco (3 gols i 7 assistències), Gaizka Toquero (9 gols i 4 assistències) o Juli (4 gols i 10 assistències), però el tret més important a l’hora d’aspirar a l’ascens a Primera Divisió és la regularitat, i aquí és on l’Alavés, junt amb el Leganés i el Nàstic, marca la diferència.

Haurà finalitzat la fase regular i tant madrilenys com tarragonins podran presumir de no haver perdut dos partits seguits en tota la lliga, una fita que l’Alavés no ha pogut assolir si bé només ha encadenat dues derrotes de forma consecutiva en una sola ocasió. De fet, és l’equip que més victòries ha aconseguit amb un total de 21 i que s’han traduït en 63 dels 74 punts que sumen a la taula classificatòria.

El punt més àlgid de la seva temporada ha transcorregut des del 14 de novembre, quan van derrotar per la mínima al Girona (jornada 13,) fins al 7 de febrer, moment en el que van vèncer al Llagostera (J24) per idèntic resultat.
Entre aquests dos encontres, una xifra de nou victòries, dos empats i una única derrota, davant el Nàstic (1-3), que han catapultat al Glorioso fins al capdamunt de la classificació.

A continuació li ha tocat enfrontar-se a una sèrie de dotze encontres on només ha pogut guanyar dos partits dins d’una dinàmica on el major valor han sigut els set empats –per tres derrotes- que ha esgarrapat per continuar amb opcions de cara al tram final de campanya.

I com si d’un fènix es tractés, la reacció ha arribat en el moment més decisiu del curs amb un 15/15 que li ha servit per desbancar al Leganés de la primera posició i convertir-se així en el primer equip en ascendir a la màxima categoria.

 Foto: deportivoalaves.com

Comentaris

wpDiscuz