El partit d’aquesta nit només podia decidir-se per un detall, per una errada, per un córner, per un llançament de falta, en definitiva, per una petita acció que trenqués la dinàmica tant igualada que ha persistit al llarg dels 90 minuts. No s’esperava un partit amb masses ocasions, com així hem pogut comprovar amb els primers minuts, i no ha sigut fins al 82’ quan José Naranjo ha derrocat el mur defensiu d’Osasuna amb l’execució d’un lliure directe a l’abast de molts pocs jugadors.

Cristiano Ronaldo, Leo Messi o el mateix Juninho Pernambucano haguessin firmat l’obra d’art que s’ha tret del barret l’atacant andalús, que d’aquesta manera, amb el seu 15è gol del curs, ha situat al Nàstic en posicions d’ascens directe a Primera Divisió a l’espera de que el Leganés punxi al camp de l’Oviedo.

Hi ha jugadors que estan destinats a aparèixer en el moment més determinant d’un partit, d’una temporada, i sembla que Naranjo ha sigut l’escollit per portar al conjunt tarragoní a un ascens de categoria que seria històric i que, a expenses del que passi demà a la capital asturiana, podria quedar exclusivament a les seves mans.

Primer acte travat i sense ocasions

Amb la novetat de Iago Bouzón al lateral dret, el Nàstic ha sortit a la gespa del Nou Estadi amb el suport dels 14.571 nastiquers i nastiqueres que s’han donat cita al coliseu grana per rebentar totes les estadístiques d’aforament registrades al llarg de tot l’exercici tot i tractar-se d’un partit intersetmanal.

L’Osasuna, que ha disposat un sistema tàctic infranquejable per allunyar el perill de la porteria defensada per Nauzet Pérez, ha sortit amb l’idea de no deixar jugar còmode al Nàstic pressionant-li la sortida de pilota amb Roberto Torres, Miguel de las Cuevas i Nino Martínez, que a la segona part ha errat l’ocasió més clara dels visitants en un xut molt creuat sobre el pal esquerra de Manolo Reina.

Sense espai i temps per sortir amb la pilota jugada des del darrere, els enviaments en llarg en busca d’Achille Emaná han sigut una constant. L’alçada de jugadors com Mikel Merino, Tano i els germans Flaño ha permès als navarresos guanyar molts d’aquests enfrontaments aeris. De fet, les seves aspiracions passaven per robar l’esfèric a la zona central i buscar la velocitat dels seus davanters. I si els de Vicente Moreno han sigut capaços d’evitar perdre la batalla al centre del camp ha sigut gràcies al trivot en el qual Sergio Tejera, Lévy Madinda i Giorgi Aburjania han tornat a enlluernar amb llum pròpia. Un cop superats, Daisuke Suzuki i Mossa han tornat a estar imperials a l’hora de frenar les aproximacions del rival. Tot això ha provocat que cap dels dos equips hagi disposat d’alguna ocasió clara de gol durant els primers 45 minuts.

Vicente Moreno ha trencat el partit

El punt d’inflexió ha arribat amb l’entrada de Jean-Luc al temps de descans i sobretot amb l’aparició d’Aníbal Zurdo substituint a Lévy Madinda en un canvi absolutament ofensiu per buscar el gol de la victòria. A partir d’aquí, els tarragonins han passat a jugar amb un 4-2-3-1 en el qual Achille Emaná ha enraderit la seva posició per jugar en la mitja punta, des d’on ha tirat del carro amb aquelles arrancades explosives marca de la casa que han forçat dues faltes molt perilloses a la frontal de l’àrea visitant. La primera, executada per Aníbal Zurdo, s’ha estavellat contra la barrera, mentre que la segona ha acabat netejant les teranyines de la xarxa.

Naranjo, que a la primera part ha enviat una falta directa al marcador, ha agafat la responsabilitat tal i com va fer diumenge passat a La Romareda i amb l’interior de la bota ha elevat la pilota per sobre de la tanca defensiva impactant-la amb el pal dret de Nauzet abans de passejar-se per dins de la porteria. D’aquesta manera, el Nàstic ha sumat tres punts que poden ser decisius per pujar de forma directa. El somni pot quedar a les seves mans.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz