L’orgull de Tajonar

Enrique Martín lidera a l’equip més jove de la categoria

798
0
COMPARTIR

No hi ha cap equip en tota la Segona Divisió que pugui presumir de tindre més del 50% de la plantilla formada per jugadors del planter excepte el CA Osasuna, sense comptar al filial de l’Athletic Club. I és que la de Tajonar és una de les pedreres més importants del futbol estatal i ara, amb el club a la categoria de plata, ha recuperat la importància que mereix per intentar retornar a l’elit sense tenir que pagar ni grans traspassos ni grans sous mentre l’economia de l’entitat es va sanejant.

Després d’evitar el descens a Segona B, la directiva ha decidit entregar-li el futur del club a un home de la casa com és Enrique Martín Monreal, tot un emblema de l’institució tant com a jugador com d’entrenador. El navarrès ha fet una neteja important al vestuari per tal de donar pas a les joves promeses sortides del Tajonar i atorgar els galons als jugadors de la pedrera que ja s’han consolidat en el primer equip com és el cas dels germans Flaño, Oier Sanjurjo o Roberto Torres. Tots ells, veterans i novells, volen fer història retornant el futbol de Primera Divisió a la ciutat de Pamplona.

Un habitual a la zona de play-off

De les 38 jornades que portem disputades, l’Osasuna només ha sortit en cinc ocasions de la zona de promoció, mentre que en nou d’elles ha liderat la classificació des de l’àtic, que diria el seu entrenador. Així doncs estem parlant d’un dels equips més regulars de tota la categoria sent el quart que menys derrotes ha conegut (10), empatat amb el Numancia i el Girona.

Els punts més àlgids de la seva temporada s’han produït a l’inici de la mateixa i ara al final, just en el moment més decisiu on tot s’ha de definir. Tot i que ha sumat el mateix número de victòries que d’empats (9), ha sigut a l’Estadi del Sadar on ha elaborat el 59% dels seus punts totals. Girona (0-1) i Alcorcón (1-2) han sigut els únics privilegiats que han pogut marxar de Navarra amb els tres punts a la butxaca.

D’altra banda, els rojillos han sigut capaços de mantenir la mateixa xifra de derrotes i de victòries a domicili (8), fet que combinat amb els seus bons números com a local els ha portat a lluitar per l’ascens directe a falta de tres jornades per finalitzar la fase regular.

La manca d’experiència pot ser decisiva

De la mateixa manera que hem lloat la quantitat de jugadors joves que han aparegut en el primer equip durant el darrer any i mig, també hem de preguntar-nos si aquest conjunt està preparat per afrontar una cita com la de la promoció d’ascens, on la veterania i l’experiència són un factor importantíssim.

Ben cert és que Enrique Martín compta amb jugadors contrastats com Nauzet Pérez, Miguel i Javier Flaño, Oier Sanjurjo, Miguel De las Cuevas, Roberto Torres o Nino Martínez, però en comparació amb els altres equips que tenen opcions de jugar el play-off la diferència és prou considerable com per no posar en dubte les seves possibilitats respecte a clubs com el Zaragoza, el Girona, l’Oviedo o el Nàstic.

Els jugadors més determinant del conjunt navarrès són dos dels seus atacants, Roberto Torres i l’incombustible Nino Martínez. Ambdós són els dos màxims golejadors de l’equip amb 10 i 7 gols respectivament.

El primer ha enraderit la seva posició cap a la mitja punta, des d’on aporta molta arribada a la porteria contrària i segones jugades, a través de les pilotes aèries, per habilitat a l’ex davanter del Tenerife. Els anys passen i Nino segueix marcant gols. Junt amb ells, el nom a destacar és el de Mikel Merino, que amb només 19 anys ja ha firmat un contracte amb el Borussia Dortmund.
És un migcampista físic, amb molt recorregut i que també va molt bé en el joc aeri.

Foto: navarra.com

Comentaris

wpDiscuz