Definitivament s’ha confirmat la candidatura del Nàstic per ascendir de forma directa a Primera Divisió, amb una actuació molt contundent davant un rival que en cap moment ha estat a l’alçada del que s’espera d’un equip amb la història i l’afició (sobretot això últim) com és el cas del Real Zaragoza.

No fariem bé en centrar-nos en el que no ha fet el conjunt local i no en el que sí ha realitzat el quadre de Vicente Moreno, en especial a la primera part, en la qual ha donat un autèntica exhibició de futbol esperonat pel miler de nastiquers que s’han desplaçat des de Tarragona i les comarques del voltant.

Personalitat com a senya d’identitat

No serien pocs els equips que es deixarien encongir per un escenari com el de La Romareda davant una afició que ha omplert les graderies i que ha rebut a l’equip amb un mosaic d’aquests moderns, en els quals les banderetes amb l’escut de l’entitat fan d’element substitut de les clàssiques cartolines.

Els grana han saltat al terreny de joc sense cap tipus de por al cos i han aprofitat la pressió d’un rival obligat a guanyar per evitar acomiadar-se de l’ascens directe, i s’han fet amos i senyors del partit sostinguts per una sòlida línia defensiva on Daisuke Suzuki s’ha erigit com el MVP del duel, refusant totes i cadascuna de les pilotes aèries que han amenaçat la porteria de Manolo Reina.
D’elogiar també el matx que ha produït Lévy Madinda, marcant la diferència al centre del camp fent el que millor sap fer: escombrar i recuperar la pilota.

Els primers apropaments han sigut del conjunt aragonès amb dos serveis de cantonada on Manu Lanzarote ha demostrat el que es capaç de fer en les accions a pilota aturada.
La rèplica del Nàstic ha arribat per mitjà de José Naranjo i Achille Emaná, que s’han buscat mútuament per intentar marcar el 0-1.

L’andalús ha gaudit d’una gran oportunitat per batre a Manu Herrera quan un defensa local l’ha derrocat dins de l’àrea en una acció en la que l’àrbitre se n’ha desentès completament. D’haver pres la decisió correcta hagués hagut d’assenyalar penal i vermella directa.

Diego Rico, lateral dels locals, ha obligat a lluir-se a Manolo Reina amb un xut creuat des del vèrtex esquerre de l’àrea.
Posteriorment, el canari Ángel Rodríguez ha tingut el 1-0 en una rematada de cap, ja a les acaballes de la primera part.

Pluja i polèmica al segon acte

Amb el cel ennuvolat de Zaragoza fent de les seves i obligant a la majoria dels assistents a fer ús dels seus paraigües i impermeables, els de Lluís Carreras han sortit més entonats amb una nova ocasió d’Ángel que ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria de Reina.

Han sigut uns minuts d’incertesa en els quals semblava que el Nàstic podia començar a tancar files, però els migcampistes visitants, amb l’inestimable col·laboració de Cristian Lobato, s’han obstinat en mantenir l’esfèric a les seves botes per continuar sent protagonistes del joc.

Al darrere, la línia defensiva no s’ha vist afectada per la lesió de Gerard Valentín i l’entrada de Iago Bouzón, infranquejable des del lateral dret on s’ha hagut d’enfrontar primer amb Hinestroza –xiulat per la seva pròpia afició- i posteriorment per Pedro Sánchez.

Per davant del defensa gallec ha aparegut Jean-Luc al substituir a Achille Emaná.
Vicente Moreno ha optat per la velocitat del de la Costa d’Ivori per davant de la màgia del camerunès, molt exigit pel ritme que ha començat a aparèixer sobre la gespa de La Romareda.

Llavors sí s’ha pogut veure com els visitants han confiat les seves opcions de victòria en l’encert defensiu de tot el col·lectiu, sobretot dels seus defensors, i dels contraatacs liderats per José Naranjo i companyia. Dit i fet.

Cristian Lobato li ha robat la cartera a Isaac Carcelén a la banda esquerra de l’atac grana, s’ha introduït dins de l’àrea i ha centrat una pilota que ha impactat en la cuixa, i posteriorment al pit, d’Alberto Guitián. Aquesta vegada sí, Oliver de la Fuente Ramos ha xiulat la pena màxima que Naranjo ha transformat en l’1-0 amb la seva 14ª diana de la temporada.

El gol ha provocat l’eufòria a la zona visitant, si bé encara hi havia una cosa més important que celebrar.

A manca d’un minut per arribar al temps afegit, Sergio Tejera ha comés penal al refusar amb la mà un servei de cantonada efectuat per Manu Lanzarote.
L’ex jugador del CE Sabadell ha enviat la pilota per sobre de la porteria d’un Manolo Reina que ha tirat de veterania i d’experiència per desconcentrar-lo.
L’errada de l’extrem català ha sigut tant celebrada com si hagués arribat el 0-2, que per cert li han anul·lat a Ferran Giner per fora de joc.

Finalment, el Nàstic i els seus seguidors han celebrat una victòria importantíssima per apropar-se a la segona plaça d’un Leganés que va caure a casa davant el Huesca i que entre setmana ha de visitar el Nuevo Carlos Tartiere d’Oviedo, en un xoc on els grana volen aprofitar per assaltar l’ascens directe guanyant a casa al CA Osasuna.

La Primera Divisió és a tocar i la comunió entre l’equip i el públic és total.

FITXA TÈCNICA

Zaragoza (0): Manu Herrera; Isaac, Guitián, Cabrera, Rico; Javi Ros (Diamanka 64′), Erik Morán, Dorca; Lanzarote, Ángel (Dongou 73′) i Hinestroza (Pedro 80′).

Gimnàstic de Tarragona (1): Reina; Gerard Valentín (Iago Bouzón 56′) , Suzuki, Xavi Molina, Mossa; Madinda, Tejera, Aburjania; Lobato (Ferran Giner 84′), Emaná (Jean Luc 66′) i Naranjo.

Gols: 0-1 Naranjo (p) 83′.

Àrbitre: De la Fuente Ramos (comitè castellanolleonès). Ha amonestat amb targeta groga a Dorca, Lanzarote, Guitián i Rico per part del Zaragoza i a Reina, Mossa, Lobato i Suzuki per part del Nàstic.

Estadi: La Romareda, 24.000 espectadors.

Foto: as.com

Comentaris

wpDiscuz