El lleó vol rugir de nou

Un històric que busca recuperar el seu lloc a Primera

337
0
COMPARTIR

El Real Zaragoza pot presumir de ser un dels pocs equips espanyols que té dos títols europeus a les seves vitrines. La Recopa d’Europa que va guanyar a l’any 1995, amb aquell golàs estratosfèric de Nayim que va tombar l’Arsenal a la pròrroga, i la Copa de Ferias (actual Europa League) que va aixecar al 1964 davant el Valencia, són dos dels trofeus més importants d’un equip que a més ha celebrat sis torneigs de la Copa del Rei, l’últim a finals de la temporada 2003/04 davant el Real Madrid dels “Galácticos”. Dues campanyes després van perdre la darrera final de Copa contra l’Espanyol, havent deixat a la cuneta al conjunt blanc gràcies a l’històric 6-1 que van aconseguir en el partit d’anada disputat a La Romareda.

Amb aquest palmarès, al qual s’ha d’afegir una Supercopa d’Espanya (04/05), és molt difícil d’acceptar que el setè club de l’estat amb més títols guanyats porti tres temporades intentant abandonar la Segona Divisió en busca de recuperar la seva plaça a l’èlit del futbol.

I és que cal tenir en compte que el Zaragoza és el novè club, d’un total de seixanta, amb més temporades a Primera Divisió (58). La desastrosa gestió econòmica i esportiva de l’antiga directiva encapçalada per Agapito Iglesias va portar l’inestabilitat a una institució que després de quedar-se a les portes de l’ascens no vol continuar ni una temporada més a la categoria de plata.

Lluís Carreras, l’impuls definitiu

L’afició d’un club amb la magnitud del Real Zaragoza no es conforma només amb guanyar, també exigeix jugar un bon futbol i compromís; sobretot compromís a l’escut i a la samarreta. Per aquesta raó, i coincidint amb la derrota al Nou Estadi (3-1), Ranko Popovic va ser destituït a mitjans de desembre en la darrera jornada del 2015. Ni el fet d’haver portat a l’equip a la final del play-off  de l’anterior edició ni el fet de tenir-lo a un punt de la zona de promoció després de visitar Tarragona van ser suficients motius com per a que l’entrenador serbi mantingués el seu lloc a la banqueta.

L’aposta del director esportiu Narcís Julià, que va substituir al també destituït Ángel Martín González, va ser la de Lluís Carreras, un tècnic reconegut per dotar als seus equips d’un estil identificable i ofensiu que és el que precisament es demanava des de la grada de La Romareda.

L’entrenador català, que abans del seu pas efímer pel Mallorca havia aconseguit pujar i mantenir al CE Sabadell a Segona Divisió en la seva primera experiència a les banquetes, ha aconseguit que el quadre aragonès es consolidi a les places de promoció i que inclús opti a les que donen dret a pujar de forma directa.

En plena línia ascendent

El conjunt aragonès ha puntuat en 13 dels últims 15 partits amb 8 victòries i 5 empats. Entre aquests resultats destaquen els duels directes davant equips com el Leganés (1-0), el Córdoba (0-2), l’Alavés (0-0) i l’Alcorcón (3-1). En l’altre costat de la balança queden les dues derrotes contra el Girona (0-3) i l’Elche (2-1).
Amb aquestes xifres, la conclusió més clara que en podem extreure és que Lluís Carreras ha construït un autèntic bloc on el col·lectiu és més important que l’interès individual, tot i que lògicament també viu del bon moment pel que travessen alguns dels seus jugadors.

L’ex de la UE Sant Andreu Manu Lanzarote i el veterà Ángel Rodríguez són els dos jugadors que estan marcant la diferència en aquesta recta final de temporada.
El primer ha marcat cinc gols i ha donat quatre assistències en els dotze partits que ha jugat des de la seva arribada, xifres que s’han traduït en 14 punts.
Per la seva part, el davanter tinerfeny és el màxim golejador de l’equip amb 10 dianes. En els vuit últims partits només ha sigut capaç de veure porteria en dues ocasions, però la lluita i la seva constància són dos trets que li garanteixen la titularitat.

Pape Diamanka i Jean Marie Dongou són altres jugadors a tenir en compte sobretot de cara als segons 45 minuts.

Foto: realzaragoza.com

Comentaris

wpDiscuz