Portada Actualitat Cròniques El Nàstic no sap guanyar contra deu (0-0)

El Nàstic no sap guanyar contra deu (0-0)

Empat agredolç al Nou Estadi

573
0
COMPARTIR

Jugar amb superioritat numèrica no sempre és sinònim de victòria, no al menys en l’esport col·lectiu i més concretament en el futbol. Tot és un quid pro quo.
Alguns podran pensar que jugar amb un jugador més pot acabar decantant la balança a favor del que juga amb 11 homes, mentre que els altres es podran posicionar a favor d’aquella teoria que convida a la lògica i que fa pensar en un guió de partit on l’equip afectat es dedicarà a tancar-se al darrera i, per tant, no cedirà tants espais per on atacar com podria fer en un 11 contra 11, on l’inconsciència t’empeny a buscar la porteria contrària.

Aquesta hipòtesis pot quedar descartada per complet en funció del resultat que mostri el marcador i del context classificatori. I és que al final, tot depèn de les necessitats que puguin tenir els dos contingents i indirectament de les variants tàctiques que puguin introduir un i altre entrenador.

Avui, el Nou Estadi ha vist com un equip (Nàstic) ha jugat amb un jugador més durant poc menys d’un hora de partit i ha sigut capaç d’imposar-se davant un rival (Leganés) que s’ha dedicat a protegir la seva pròpia porteria després de l’expulsió de Pablo Insua.

Sense tenir en compte la vermella directa al central visitant, tot hagués pogut ser diferent si José Naranjo no s’hagués topat amb el pal poc abans d’arribar al descans o si Achille Emaná hagués transformat la pena màxima que el col·legiat ha assenyalat sobre Gerard Valentín al poc d’iniciar-se l’enfrontament.

El camerunès no ha sigut fidel a sí mateix i ha canviat la carícia per la bufetada enviant la pilota a la grada del gol de muntanya. La parròquia nastiquera ha reaccionat amb aplaudiments i crits a favor d’un jugador que avui no ha sigut capaç de marcar la diferència.

El penal errat no ha fet decaure els ànims d’un Nou Estadi que ha registrat la millor entrada da la temporada, amb 11.198 espectadors que han esperonat als seus jugadors en els trams clau d’un partit que s’ha vist condicionat clarament per la vermella directa que ha vist Pablo Insua al derrocar a José Naranjo quan aquest havia posat la directa cap a la porteria de Serantes.

El porter visitant havia refusat el remat de l’atacant andalús i posteriorment ha enviat a còrner l’execució del lliure directe que ha realitzat Sergio Tejera. Minuts abans, Guillermo Fernández ha pogut canviar el fil del partit però el seu remat s’ha topat amb el travesser en la que ha sigut la jugada més perillosa del conjunt pepinero.

El fet de jugar amb un jugador més ha permès al quadre local gaudir del control total de la pilota, tot i que s’ha estavellat una vegada rere altra davant el mur defensiu que ha col·locat el Leganés per intentar no encaixar cap gol i marxar cap a casa com a mínim amb un punt.

I el cert és que els ha funcionat, en part gràcies al canvi que ha realitzat Vicente Moreno als pocs minuts d’iniciar-se el segon temps.
Cristian Lobato, l’únic jugador capaç d’obrir i crear espais pel centre de la defensa visitant, ha sigut substituït per un Marcos de la Espada que ha entrat al terreny de joc per intentar caçar alguna pilota aèria i per buscar segones jugades habilitant a Achille Emanà.
És aquí on l’entrenador valencià ha renunciat a monopolitzar la possessió de l’esfèric i ha optat per un joc més directe tal i com ja va fer en el passat enfrontament contra el Mirandés.

La jugada tàctica ha estat a punt de tenir èxit, però Serantes ha anul·lat un remat a boca de canó de Naranjo després que Marcos pentinés la pilota en un servei de cantonada.

Al joc dels tarragonins li ha mancat certa velocitat i combinació, sobretot un cop traspassada la línia del centre del camp. Amb el poc èxit que ha tingut el joc exterior, on ha donat la sensació de que no s’ha aprofitat del tot la banda dreta d’un Gerard Valentín afectat per l’absència d’un extrem pur, s’ha trobat a faltar aquelles parets entre els dos jugadors més diferencials de l’equip, Naranjo i Emaná, que tants gols han provocat al llarg del curs.

Poc més ha pogut fer un Nàstic que ha intentat obrir les bandes amb l’entrada de Miguel Palanca, protagonista de l’última acció del partit en una jugada aèria en la que el davanter de Pollença li ha deixat en safata per batre la porteria de Serantes.
El tarragoní no ha estat capaç de connectar amb la pilota i el porter visitant ha acabat atrapant-la.

Juan Muñiz ha sigut el darrer canvi de Vicente Moreno però pràcticament no ha tingut temps d’aparèixer en un xoc que finalment ha conclòs amb un 0-0 que només beneficia al Leganés perquè li permet mantenir els quatre punts de distància respecte a a la tercera posició.

A l’espera del que faci l’Alavés, el que està clar és que el Nàstic està obligat a guanyar a La Romareda per seguir depenent de sí mateix de cara a la lluita per l’ascens directe a Primera Divisió.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

wpDiscuz