L’etapa daurada ha de continuar

L’Almería encadena 14 temporades a la LFP

542
0
COMPARTIR

Parlar de la UD Almería ens porta a recordar els inicis d’Unai Emery, un dels entrenadors més contrastats del futbol estatal, que va conduir al club a Primera Divisió amb una plantilla on destacaven l’ex de la Real Sociedad Sander Westerveld, el menut Albert Crusat i també alguns ex jugadors del Nàstic com Bruno Saltor o Pere Mairata.

De la mà de l’entrenador basc, l’entitat andalusa va debutar a la màxima categoria –sense contar les 2 temporades de l’AD Almería– a la campanya 2007/08, amb un futbol ofensiu molt atractiu i amb resultats de gran impacte a Riazor (0-3), al Sánchez Pizjuán (1-4) i a casa davant el Real Madrid (2-0).

Després de quatre temporades consecutives a l’èlit va baixar a Segona Divisió però va ascendir novament superant les dues eliminatòries dels play-off davant Las Palmas i el Girona.

A la campanya 2013/14 va aconseguir la permanència in extremis, si bé a la següent va ser incapaç de repetir-ho i va retornar novament a la divisió de plata.

Enguany, el club almerienc estava destinat a lluitar per recuperar la seva plaça a Primera, però a falta de sis jornades per acabar la temporada la realitat és ben diferent, ja que la salvació s’ha convertit en l’objectiu prioritari d’un equip que no vol donar per finalitzada la seva època daurada.

La inestabilitat a la banqueta és sinònim de fracàs

Una de les principals causes que ha portat l’Almería a competir per mantenir la categoria han estat els constants canvis d’entrenador que ha patit durant tota la temporada.

I és que han sigut un total de quatre tècnics els que han passat per la banqueta de l’Estadi de los Juegos del Mediterráneo, des de Sergi Barjuán fins a l’actual preparador, Néstor Gorosito, passant per Joan Carrillo i l’interí Miguel Rivera. De tots ells, l’argentí ha sigut l’únic que ha donat amb la tecla per fer funcionar un equip que abans de la seva arribada semblava predestinat a descendir al pou de la Segona B.

L’ex entrenador del CD Xerez va agafar les regnes del conjunt almerienc quan aquest es trobava ocupant el farolet vermell, amb un -5 respecte a la 18ª posició.

Les primeres setmanes van estar marcades per la irregularitat (2 victòries, 2 empats i 3 derrotes), però després de caure a Lugo l’Almería ha estat capaç d’encadenar 10 jornades sense perdre traient-li punts a l’Alavés (1-1), al Girona (1-0), a l’Elche (0-0) i a l’Alcorcón (1-1).

La derrota a casa del Numancia ha posat punt i final a aquesta ratxa triomfal que l’ha portat a sortir de les places de descens.

Un golejador inesperat

L’explosió definitiva de Quique González està sent un dels principals arguments que mantenen a l’Almería amb opcions de continuar al futbol professional. L’atacant vallisoletà està vivint la seva millor temporada a Segona Divisió, amb un total de 12 gols i 3 assistències que s’han traduït amb 20 dels 39 punts que suma el conjunt andalús a la taula classificatòria. El jugador format a la pedrera del Real Valladolid per fi ha tingut la confiança necessària per demostrar que els 24 gols que va marcar amb el CD Guadalajara (2013/14 a Segona B) no van ser fruit de la casualitat.

Amb Gorosito, Quique ha abandonat la banda dreta per actuar com a referència junt amb el jove davanter cedit pel Manchester City José Pozo (5 gols), que ja va demostrar del que és capaç en la visita al Nou Estadi portant de corcoll a tota la defensa del Nàstic.

Kalu Uche i Chuli Vázquez són els dos asos a la màniga que es guarda l’entrenador argentí a la banqueta, juntament amb el veterà Fernando Soriano, que s’ha convertit en un jugador de refresc per a la zona del centre del camp on s’hi han consolidat José Ángel Jurado, Juan Ramírez i Lolo Reyes.

Foto: udalmeriasad.com

Comentaris

wpDiscuz