La llista de personatges històrics que han mort enverinats és força llarga: Sòcrates, l’Emperador Claudi, Carles d’Àustria, Alexandre VI (aquest últim per tonto, busqueu la història; ruc!).

Molts d’ells van ser enverinats perquè molestaven els seus assassins per motius polítics, personals o ideològics. Avui, s’afegeix en aquesta llista una nova víctima: el C.D. Mirandés.

El seu botxí, un crio de Huelva de 21 anys que corre com un ànec però té cicuta a les botes: José Naranjo.

Després d’una primera part estranya on, si bé se l’ha notat còmode al terreny de joc, ha pecat (com tot l’equip) de voler fer les coses massa maques, a la segona part ha fet aixecar el Nou Estadi per partida doble.

En poc menys de 2 minuts ha marcat dos gols que han trencat l’empat a 1 i ha posat el 3-1 al marcador, esborrant –una mica més- el Mirandés del terreny de joc del Nou Estadi.
La seva curiosa forma de córrer no deixa de ser una detall estúpid per a escriure un titular amb ganxo.

Bromes a banda: Naranjo és ràpid, àgil, té visió de joc i gol.
A principi de temporada se sentia alguna veu crítica contra ell (la meva, entre elles) dient que era un motivat, que volia fer les coses massa maques i que potser hauria de passar més estona jugant amb la Pobla, on té la fitxa.

El tio ens ha anat callant la boca de la forma que més ens agrada als “haters”: gol a gol i jugada a jugada. Desborda per la banda, i quan no arriba fins a la línia de fons, entra a l’àrea i clava l’ullal a la pilota.

Amb els dos d’avui, Naranjo porta 12 gols en lliga. El primer gol que ha marcat contra el Mirandés, ha rematat una centrada (PERFECTA) de Mossa, i el segon, ha definit en l’u contra u amb verticalitat i sang freda, com si portés el 9 a l’esquena. Tot i tenir 21 anys, les seves aptituds i la seva progressió meteòrica de segur que no han passat desapercebudes a la resta d’equips del país.

Els grans clubs també tenen ganes de “matar emperadors”, i cerquen per la Segona Divisió la recepta verinosa més letal de totes. Només cal donar una ullada per Twitter buscant la paraula “Naranjo” i “Nàstic”, i veureu com hi ha un fotimer de persones que diuen: “Naranjo, del Nàstic. Ese hay que ficharlo”, “El Naranjo este es una locura”…raó no els hi falta.

Aquest crio és un diamant que, per poc que el poleixis una mica, pot arribar a ser un jugador amb qualitat de sobra per jugar a un gran de Primera. En certa manera, em recorda al cas de Jordi Alba. Un noi jove que arriba aquí, explota esportivament i en poc temps acaba jugant al millor equip del món a Primera Divisió.

Espero que Naranjo segueixi els passos de Jordi Alba. Això sí, al Nàstic, perquè avui l’equip acaba de presentar la seva candidatura de forma formal per pujar de categoria. José, segueix enverinant, que ara venen els emperadors més grossos.

Foto: diaridetarragona.com

Comentaris

wpDiscuz