COMPARTIR

Ahir vaig estar mirant per la televisió el Llagostera – Nàstic. Si escric aquest article, no és pas per opinar sobre el resultat, sinó per comentar l’actitud d’un dels jugadors de la UE Llagostera, i del club en general.

Si bé queda enrere la ferida d’aquell fatídic 21 de juny de 2014, el record amarg roman als cors de l’afició del Nàstic. També és just apuntar que el tracte que ha tingut l’equip gironí amb el Club Gimnàstic no ha estat precisament cordial, fins i tot abans d’aquell partit de tornada del Play-off d’ascens. Des de plantades protocol·làries al Nou Estadi (que després han estat criticades per la mateixa presidenta del Llagostera, Isabel Tarragó, quan Josep Maria Andreu decideix viure el partit com un aficionat més), fins a no oferir prou entrades a l’afició visitant, passant pel despropòsit que va ser aquell partit de Play-off al Municipal de Llagostera amb una suposada agressió d’Oriol Alsina a Josep Maria Grau, la relació entre els dos clubs es podria qualificar de gèlidament calenta.

Com no podia ser d’una altra manera, ahir es va viure un nou episodi d’aquesta relació. Segons testimonis d’aficionats del Nàstic que es van desplaçar a Palamós per veure el partit, alguns van haver d’estar 30 minuts fora de l’estadi per a poder entrar, perdent-se fins a 20 minuts de la primera part. Pagar 30 euros per veure un partit i que el club visitant no faci res per intentar agilitzar l’entrada al recinte, és una baula més en la rivalitat entre les dues entitats.

Entenc que el protocol policial hagi de ser estricte en un partit d’aquestes característiques, però tractar d’aquesta manera una afició visitant em sembla vergonyós, sent benevolent amb el qualificatiu. És per això que, sense voler justificar el contingut dels càntics que un sector de l’afició del Nàstic va llençar, es poden arribar a entendre els missatges que, durant el partit, recordin la categoria on pot jugar el Llagostera la temporada que ve, o esmentin quina és la professió poètica de la mare d’Oriol Alzina i d’Isabel Tarragó. A on vull arribar amb tot això? Us ho explico ara mateix.

De provocacions de la grada n’hi ha a cada partit. Amb més o menys magnitud i ens agradi o no, són part imprescindible del clima que es viu en un camp de futbol. Des d’omplir de retrets familiars als porters quan han de sacar de porteria, fins a recordar de qui és fill un jugador “x”, les fàbriques de sabó es fan l’agost per rentar les llengües dels aficionats. Generalment, els esportistes que estan al terreny de joc, ignoren completament aquests insults, per una qüestió de professionalitat, bàsicament.

Llavors tenim a Benja, el jugador del Llagostera. Després que Natalio fes l’empat a 1, des de dins la porteria es va encarar a l’afició del Nàstic i va prémer el seu bé de Déu de forma despectiva i desafiadora. “Aquí ho teniu, tot per vosaltres”, semblava que digués Benja, oferint els seus genitals comprimits pel gaudi de l’espectador. La imatge em va recordar a un documental sobre com es reprodueixen els primats, i com el mascle es presenta sexualment a la femella. Tot plegat em va semblar molt primitiu.

L’efusivitat del jugador del conjunt gironí va gaudir d’uns segons de protagonisme televisiu. La cara que se’m va quedar va ser un poema.

Ignoro si el Nàstic o la LFP denunciaran aquest fet, però considero que un esportista professional que jugui a la Segona Divisió de futbol estatal, no hauria de reaccionar així a provocacions de la graderia.

Pensant-ho fredament, puc arribar a entendre que la pressió que tenen els jugadors del Llagostera no és la mateixa que poden tenir els del Nàstic. Uns tenen la pressió de no baixar, i els altres només tenen la pressió d’acabar la temporada de la millor forma possible, sigui quin sigui el resultat final. Suposo que explotar en una situació és més senzill que fer-ho en l’altra.

Tot i així com a esportista cal mantenir uns valors i un respecte que l’anonimat de la graderia es pot permetre el luxe d’ignorar fins a cert punt (repeteixo que no comparteixo aquestes actituds en absolut).

Enguany també hem “gaudit” del saber estar i del respecte per una afició del davanter del Córdoba, Florin Andone. Un tros de jugador, només tacat per la seva actitud xulesca que va demostrar en fer callar el Nou Estadi i en demanar tranquil·litat de forma sarcàstica.

Històricament, s’han viscut altres accions d’aquest tipus, com botifarres a la grada o el clàssic dit índex a la boca manant callar l’afició rival. I totes han tingut sanció. Espero que aquest personatge rebi la que es mereix.

Tant per l’actitud de Benja com pel tracte de la UE Llagostera, als dos els hi dedico un llatinisme modificat: Sit tibi iustitia levis. Que la justícia us sigui lleu. La versió original del llatinisme, només els hi desitjo de forma esportiva.

Comentaris

wpDiscuz