En general, l’aficionat acostumat a veure al seu equip consolidat dins del futbol professional tendeix a oblidar-se d’on prové i quant li ha costat arribar fins a on ha arribat, i això provoca que no es familiaritzi amb aquells clubs que per una raó o un altre –normalment per una injecció econòmica- han arribat a l’èlit sense tindre darrere una reconeguda massa social o una reputació històrica dins del futbol estatal.

L’exemple més clar és el del Getafe, un equip que viu a l’ombra del Real Madrid i de l’Atlético de Madrid però que ha aconseguit mantenir-se durant més de 10 anys a la Primera Divisió. És lícit que cadascú pugui tenir les seves preferències a l’hora de triar als conjunts als quals vol que s’enfronti el seu equip o inclús als que vol veure a la categoria d’or, però el que ningú pot pretendre és evitar que aquests clubs escriguin la seva pròpia història, perquè ningú ha arribat a l’èxit de la nit al dia.

La UE Llagostera no queda exempta d’aquest col·lectiu d’equips que busquen un lloc dins dels anhels del futbol, tot i que en el cas dels nastiquers els mals desitjos cap a l’entitat gironina tenen el seu orígen en aquella tarda del 21 de juny del 2014.

No hi ha cap dubte que si Nàstic i Llagostera no haguéssin coincidit en aquell play-off, un gran percentatge de l’afició grana celebraria que un altre equip català hagi passat de jugar a Tercera Regional a Segona Divisió en qüestió de nou anys.

El fortí de Palamós dictarà sentència

Els entesos del futbol tenen una teoria que bé se li pot aplicar a l’equip llagosterenc, i no és altra que aquella que diu que les segones temporades costen més d’assimilar que no pas les primeres. I és que si el Llagostera va ser capaç de refer-se de la pèssima primera volta que va realitzar la temporada del seu debut, enguany no ha aconseguit capgirar, al menys per el moment, la seva situació a la taula classificatòria.

El fet de no haver aconseguit cap victòria a domicili és una dada bastant important per entendre la situació en la qual es troba l’entitat gironina, que no obstant s’aferra al Nou Municipal de Palamós-Costa Brava per aconseguir la permanència.

En aquest escenari, on ha aconseguit 29 de les 32 unitats que acumula al seu caseller, ha de disputar cinc dels vuit partits que li resten per acabar el campionat, quan es troba a 5 punts de la línia de permanència que marca l’Almería.

L’Alavés (3-0), l’Elche (4-1), el Valladolid (3-1), el Mallorca (3-0) i l’Alcorcón (4-0) ja saben el que es claudicar en terres gironines.

Un ex grana lidera l’atac

L’inamovible 4-4-2 d’Oriol Alsina té en David Querol a un dels jugadors més resolutius de tota la parcel·la ofensiva. L’atacant reusenc, que la passada campanya va lluïr més per les assistències (7) que va donar que no pas pels gols que va marcar (3), enguany sí que està responent al nivell que s’espera d’un davanter, tot i que les seves xifres no siguin molt espectaculars.

L’ex jugador del Nàstic és el màxim artiller de l’equip junt amb Juanjo Expósito, autor de 5 dianes en el present exercici. L’atacant format a la pedrera del Racing de Santander ha format junt amb Natalio Lorenzo la dobleta titular dels darrers 12 partits.

En un segon pla queden jugadors com Fofo Enríquez, Juanjo Ortuño i Benja Martínez, que van arribar amb la missió de marcar la diferència en quan a les qüestions del gol es refereix, si bé a dia d’avui s’han de conformar amb el rol del suplent que entra de refresc des de la banqueta.

D’altra banda, els serveis a pilota aturada executats per Pitu Comadevall i el desequilibri de Jesús Imaz per la banda dreta són dos dels perills més a tenir en compte per part d’un equip que confia amb l’experiència de Chus Herrero, Marcos Tébar i Edu Oriol.

Foto: lfp.es

Comentaris

wpDiscuz