COMPARTIR

No hi ha cap dubte que la SD Huesca està vivint la millor etapa de la seva història després de recuperar una categoria que havia perdut ara fa tres temporades. Si bé ja havia militat a la Segona Divisió durant tres campanyes (1950-1953) en les quals va estar molt a prop de disputar la lligueta d’ascens a Primera Divisió en la primera d’elles, ha sigut a partir de l’ascens aconseguit al 2008 quan el conjunt aragonès s’ha acostumat a viure a la divisió de plata tot i el descens del 2013.

Des d’aquella tarda del 15 de juny en la qual l’equip aragonès va empatar a 1 a l’Estadi Municipal de San Pablo davant l’Écija, fent bo el 2-0 de partit d’anada, les coses han canviat moltíssim en l’antiga ciutat íbera anomenada Bolskan. Des de gaudir dels gols de Rubén Castro a veure com l’Alcoraz s’ha anat reformant poc a poc remodelant la façana i reconstruint la zona de preferent, on la pluja ja no és un obstacle per veure còmodament partits tant importants com el que els aficionats oscenses van poder presenciar davant el FC Barcelona en els 16ens de final de la passada edició de la Copa del Rei.

L’equip dirigit pel veterà Antonio Anquela té a la seva mà poder seguir creixent a la segona categoria del futbol estatal, una condició indispensable perquè el club continuï evolucionant per en un futur lluitar per alguna cosa més que no sigui la permanència. De moment, el primer que ha de fer és aconseguir la salvació, una fita que precisament no serà molt fàcil de poder aconseguir tal i com estan les coses.

Predestinats a patir per la permanència

Probablement el més normal per a un equip que acabar d’aterrar a la categoria procedent dels inferns de la Segona B és tenir que lluitar per evitar el descens, un propòsit que no sempre s’aconsegueix complir. A diferència del Nàstic i del Real Oviedo, que s’estan marcant un Eibar en tota regla, els altres dos nouvinguts a la divisió de plata ho estan passant francament malament. Si el Bilbao Athletic és el farolet vermell de la classificació, el Huesca es troba just per sobre de la crema amb els mateixos punts (33) que el 19è classificat, l’Almeria.

Així doncs, els ‘oscenses’ tenen molts números de jugar-se el seu futur més proper fins a l’últim cap de setmana de competició quan acabem d’entrar en la fase decisiva de la temporada. El fitxatge d’Antonio Anquela no ha tingut l’efecte esperat després de la destitució de Luis Tevenet al caure al camp del Llagostera en el partit corresponent a la 15à data de la Liga Adelante. El tècnic andalús només ha aconseguit un punt més (16-17) que el seu predecessor en les 17 jornades –per 15 de Tevenet– que porta al capdavant del quadre aragonès. Les quatre derrotes consecutives que acumula en el mateix número de jornades (Mallorca, Ponferradina, Bilbao Athletic i Numancia) han obligat a la directiva a rectificar la seva posició a la banqueta de l’Alcoraz.

El perill porta accent veneçolà

Darwin Machís és el nom propi de la SD Huesca. L’atacant cedit pel Granada està sent el jugador més important dins d’un equip en el qual tan sols la qualitat de Fran Mérida acompanya als seus gols. De moment el jugador format a la pedrera del conjunt andalús ha marcat 8 dianes –ha donat 5 assistències- que s’han transformat en un total de 13 punts, un 39,39% de les unitats que tenen els blaugrana. No obstant aquestes dades, no podem obviar la sequera que arrastra en les últimes cinc jornades en les quals no ha sigut capaç de veure porteria. Casualment el Huesca ha deixat de sumar en quatre d’aquets cinc partits, i si vol mantenir la categoria necessita que el veneçolà recuperi la seva efectivitat ja que ni Héctor Figueroa ni Mikel Arruabarrena estan donant els resultats esperats.

Fran Mérida és el segon màxim golejador de l’equip amb cinc tants, uns números acceptables per un mitja punta que també ha de complir en les tasques del centre del camp. L’ex jugador de l’Arsenal és un dels pocs jugadors que queden en nòmina respecte a la plantilla que va pujar a Segona ara fa poc menys de 10 mesos. D’aquell equip només es mantenen Jorge Zaparaín, David Morillas, José Gaspar, Juan José Camacho, Íñigo Ros, Tyronne Ramos i el mateix Fran Mérida. Estem parlant de que només són set jugadors els que han sobreviscut a la reestructuració d’un vestuari que ha patit 18 baixes i que ha incorporat 20 fitxatges, i ja se sap, els canvis dràstics no solen sortir bé.

Foto: vavel.com

Comentaris

wpDiscuz