COMPARTIR

És igual que jugui bé o malament. És igual que sigui superior o inferior. És igual que opti pel ritme vertiginós més propi dels partits de casa que per la conservació camaleònica quan juga a domicili. És igual el rival, l’escenari, el context i el fet de ser un recent ascendit que es disfressa d’equip revelació. El Nàstic soluciona els seus partits de qualsevol forma, amb qualsevol registre, i no deixa de sumar tingui el rival que tingui davant.

Porta més de dos anys inmers en una dinàmica ascendent que no ha deixat d’augmentar malgrat el canvi de categoria, tot-hi el salt al futbol professional en una lliga tant exigent com la Liga Adelante.
Aquesta inèrcia l’ha portat a rebentar tots els registres possibles per un nouvingut a la divisió de plata, passant de competir en camps de Segona B a dormir en posicions d’ascens directe a Primera Divisió.

De la mà de la societat il·limitada que formen Naranjo i Emaná, els grana han guanyat per la mínima a un Numancia molt valent per certificar l’objectiu més important que no era un altre que el de la permanència.

Podem dir que la d’avui ha sigut una d’aquelles victòries que tant s’han de treballar, i també patir, sobretot quan el rival surt decidit a buscar-te i a incomodar-te a la teva pròpia casa.

Els dos puntes visitants –Álex Alegría i Pablo Valcarce– i la pressió ben alta que han exercit els seus companys ha provocat que el Nàstic no pogués desplegar el joc alegre i elèctric que acostuma a fer al Nou Estadi. Davant la impossibilitat de trobar i crear espais dins de la defensa visitant, els grana han perdut un gran número de pilotes que han evidenciat la comoditat amb la qual el Numancia s’ha plantat sobre el terreny de joc.

La valentia dels numantins ha tingut premi quan Pablo Valcarce ha rematat un servei de cantonada que ha fet emmudir als gairebé 7.000 espectadors que s’han donat cita al coliseu grana. Per sort, el linier ha estat atent per veure com la pilota sortia i tornava entrar per la mateixa línea de fons invalidant així la jugada del que hagués estat el 0-1.

A partir d’aquí, el Nàstic ha tingut tres grans ocasions per estrenar el marcador.
Primer ha sigut José Naranjo qui ho ha intentat des de la frontal de l’àrea minuts abans de que Juan Muñiz sorprengués amb un tir llunyà que ha fet lluir-se al porter Juan Pablo. Però se’ns dubte, la ocasió més clara del primer acte ha sigut la doble oportunitat que han tingut Achille Emaná i el mateix Naranjo en una jugada on el camerunès ha estavellat la pilota al pal dret del porter castellano-lleonès i l’andalús ha enviat el refús a la graderia del gol de mar.

El matx ha canviat quan en l’inici de la segona part els tarragonins han agafat desprevinguts per primera vegada a la defensa visitant en un contracop on Naranjo ha exhibit la seva rapidesa i la seva potència en una carrera que ha deixat en evidència al veterà Juanma Marrero (33 anys) abans d’assistir a un Emaná que s’ha desmarcat com un autèntic ‘9’ de l’àrea per empènyer la pilota cap a dins de la porteria del gol de muntanya.

El 1-0 ha obert definitivament el partit, en part perquè el Numancia s’ha vist obligat a donar un pas endavant per intentar empatar el partit, i de fet ha estat a punt d’aconseguir-ho en un greu error de Mossa que ell mateix ha solucionat rebutjant la definició de Nacho sobre la mateixa línea de gol.

Després d’aquesta jugada, la parròquia nastiquera ha acabat d’assumir que davant les escasses ocasions que estava creant el Nàstic, el canvi defensiu que ha realitzat Vicente Moreno donant entrada a Xavi Molina –en substitució de Juan Muñiz– i l’empeny que ha posat el Numancia en el darrer tram del partit, el seu suport era indispensable per ajudar als jugadors ha aconseguir una victòria que no estava ni molt menys assegurada quan les ofensives numantines han fet tirar-se enrere als homes de Vicente Moreno.

L’equip sorià ha reclamat dues penes màximes dins de l’àrea d’un Manolo Reina que ha tornat a aparèixer amb tres intervencions de mèrit que han contribuït al 13è triomf del conjunt tarragoní.

El visitant Luis Valcarce ha sigut expulsat per doble amonestació després de veure la segona targeta groga en un intent de rematar amb el braç una de les últimes pilotes que els seus companys han penjat sobre la porteria local.

El pas que ha donat el Nàstic ha sigut l’últim abans d’assegurar la permanència i el primer dels onze que li queden en aquest tram final de temporada en el qual s’ha guanyat el dret de poder somiar amb l’ascens a Primera Divisió. A partir d’ara toca gaudir d’aquestes últimes dates de la fase regular, on l’absència de pressió i el paper de tapat poden jugar a favor dels interessos d’un equip construir per fet coses importants des del treball i la constància.

Nàstic: Reina; Suzuki, Iago Bouzón, Pablo Marí, Mossa; Tejera, Juan Muñiz (Xavi Molina 59′), Jean Luc (Aníbal 67′), Emaná, Lobato (Xisco Muñoz 88′); i Naranjo.

Numancia: Juan Pablo; Unai Medina, Orfila, Juanma (Julio Álvarez 78′), Luis Valcarce; Pedraza, Íñigo Pérez; Vicente (David Concha 73′), Nacho, Pablo Valcarce; i Álex Alegría (Adrián Dalmau 73′).

Gols: 1-0 Emaná 47′.

Àrbitre: Alberola Rojas (col·legi castellano-manxeg). Va amonestar amb targeta groga a Tejera (69′) i Naranjo (81′) per part del Nàstic. Va expulsar per doble amonestació a Pablo Valcarce (44′ i 93′) per part del Numancia.

Estadi: Nou Estadi, 6.893 espectadors.

Comentaris

wpDiscuz